Tot i la seva transcendència a l’hora de lluitar contra pandèmies com la de la COVID-19, una cara menys coneguda de la nanomedicina és el seu potencial per contribuir a solucions a les anomenades malalties rares o minoritàries. Coincidint amb el 28 de febrer, el dia mundial de les malalties rares, experts convidats per la plataforma Nanomed Spain i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) presenten els darrers avenços en nanomedicina contra tres d’aquestes malalties: la distròfia muscular, la fibrosi quística i la malaltia de Fabry.
Durant aquesta pandèmia, la nanomedicina s’ha mostrat com un actor clau a l’hora d’oferir solucions diagnòstiques i terapèutiques contra la COVID-19 amb, per exemple, els tests d’antígens o les vacunes. Però no és el seu únic camp d’aplicació: la lluita contra les malalties rares també es podria beneficiar de la nanomedicina.
Les malalties rares, també conegudes com a malalties òrfenes, són patologies o trastorns que afecten una petita part de la població, però que, en conjunt, poden arribar a afectar fins a un 8% de la població mundial. Aquestes malalties que, generalment, presenten un component genètic, es manifesten en una sèrie de símptomes particulars, per la qual cosa poden resultar molt difícil diagnosticar. Per tant, són malalties que pateixen un nombre reduït de persones a cadascuna de les seves cares, però que tenen un impacte global a la societat. És per això que la nanomedicina, aquella disciplina que utilitza els avantatges dels materials a escala de fins a un milió de vegades més petita que el gruix d’un cabell, també cerca solucions.
Al NanoRare Diseases Day 2022, un esdeveniment organitzat per Nanomed Spain, la Plataforma Espanyola de Nanomedicina coordinada per l’IBEC, i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, experts d’hospitals, empreses i centres de recerca de Barcelona han presentat les novetats que la nanomedicina ofereix contra tres d’aquestes malalties minoritàries: la distròfia muscular de Duchenne, la fibrosi quística i la malaltia de Fabry.
Fibrosi quística, quan cada respiració costa més
La fibrosi quística és una malaltia hereditària de les glàndules mucoses i sudorípares. Afecta principalment els pulmons, el pàncrees, el fetge, els intestins, els pits paranasals i els òrgans sexuals. Aquesta malaltia fa que la mucositat sigui espessa i enganxosa i que arribi a “tapar” els pulmons, causant problemes per respirar i facilitant el creixement de bacteris. Això pot provocar infeccions pulmonars repetides i danys pulmonars.
El gran problema de la fibrosi quística és la formació de fines làmines, anomenades biofilms, que en dificulten el tractament amb antibiòtics. La nanomedicina ens està ajudant a trobar millors tractaments.
Al nostre laboratori, hem desenvolupat el “Biofilmchip” un sistema de microfluídica on podem cultivar biofilms obtinguts directament dels pacients, i el podem tractar amb la teràpia antimicrobiana que creguem més adequada. A més, podem identificar quants tipus bacterians hi ha a cada biofilm.
Eduard Torrents, Cap de grup a l’IBEC
Els símptomes i la severitat de la fibrosi quística poden variar. Algunes persones tenen problemes seriosos des del naixement. Altres poden tenir un tipus més lleu de la malaltia que no es manifesta fins a l’adolescència o l’inici de l’edat adulta. De vegades es tenen pocs símptomes, però més tard és possible tenir-ne més.
Per intentar exposar més aspectes de la malaltia, Jordi Costa, neumòleg de l’Hospital Sant Joan de Déu, va presentar aquest 28.2, els “Nous abordatges terapèutics a la Fibrosi Quística” des de la perspectiva clínica. D’altra banda, el biòleg i el Cap de Grup a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), el Professor Eduard Torrents, va presentar “Nanotecnologia per al diagnòstic i tractament de biopel·lícules que produeixen infeccions cròniques a Fibrosi Quística”.
Distròfia muscular, quan el cos deixa de respondre
La distròfia muscular de Duchenne és una forma de distròfia muscular que empitjora ràpidament i és causada per un gen defectuós per a la distrofina (una proteïna que es troba als músculs). Tot i això, sovint es presenta en persones amb famílies sense antecedents coneguts d’aquesta afecció.
La malaltia afecta amb més freqüència els nens a causa de la manera com la malaltia s’hereta. Davant d’aquest repte, la nanomedicina intenta buscar solucions. Per presentar els darrers avenços en nanomedicina per a la distròfia muscular, dos experts que treballen a Barcelona van presentar la seva feina.
Nano Rare Diseases Day
Durant aquest esdeveniment es donen a conèixer, cada any, les darreres innovacions en matèria de nanomedicina amb temes que van des del diagnòstic precoç, l’alliberament controlat de fàrmacs o el desenvolupament de noves teràpies.
Durant la jornada, experts en Nanomedicina de diferents camps -recerca, empresa, pràctica clínica, autoritats sanitàries, pacients, etc., exposen els darrers avenços i ens donen l’oportunitat de descobrir el generador de progrés que la Nanomedicina significa per a la salut com a creador noves oportunitats en el diagnòstic i el tractament de les malalties minoritàries.
A l’edició d’aquest any, experts de l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Duchenne Parent Project Espanya, l’Institut Químic de Sarrià i l’empresa Nanomol Technologies, s’han reunit al NanoRare Diseases Day 2022.
