“Lliçons i reptes després de dos anys de pandèmia” un informe de la FECYT amb col·laboració de l’IBEC

Ahir es va presentar en el Instituto de Salud Carlos III de Madrid l’informe “Lliçons i reptes després de dos anys de pandèmia”, el primer d’una sèrie d’estudis de tendències de la recerca espanyola que FECYT realitzarà cada any i en els quals s’analitzaran temes d’actualitat científica.

Read more…

Per a aquest informe, l’objectiu del qual era analitzar la resposta de la societat espanyola davant la malaltia COVID-19 des de tres àmbits: la recerca, la innovació a través de les empreses i la ciutadania en general, la FECYT ha comptat amb la col·laboració de Núria Montserrat, professora d’investigació ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i investigadora principal del grup de “Pluripotència per a la regeneració d’òrgans”.

El document s’ha construït a partir de les reflexions de 19 experts i expertes i 8 empreses que fan balanç d’aquests dos anys de pandèmia a través de les seves vivències personals, com a protagonistes que han participat de manera activa en la lluita contra la COVID-19, bé des de l’àmbit de la recerca i la innovació o com a experts que posen veu als efectes emocionals que ha provocat aquesta crisi sanitària en els diferents col·lectius de la societat.

Des de l’àmbit de la recerca, s’ha analitzat la producció científica mundial sobre COVID-19 en aquests dos anys de pandèmia, destacant la producció de més de 375.000 documents sobre COVID-19, en els quals Espanya ocupa la setena posició amb una participació en el 4,4% d’ells.

“Som molts els investigadors i investigadores que vam adaptar la nostra recerca a entendre la malaltia COVID-19 i aquesta decisió ha impactat moltíssim en la nostra productivitat en relació amb tots aquells projectes que realitzàvem abans de la pandèmia”, comenta la Dra. Nuria Montserrat en l’informe.

Nuria Montserrat, referent mundial en la creació de organoides, al març del 2020 va utilitzar els organoides de ronyó com a model d’estudi per a identificar fàrmacs que bloquegessin l’efecte del virus i impedissin que el SARS-CoV-2 entrés en la cèl·lula per a replicar-se i continuar infectant. Els primers resultats d’aquesta recerca es van publicar en la revista Cell a l’abril de 2020.

A més de la participació de Nuria Montserrat, en l’informe també hi ha participació de Cristina Calvo Rey, cap de Secció del Servei de Pediatria, Malalties Infeccioses i Tropicals de l’Hospital Universitari La Paz; Joaquim Mullol Miret, director de la Unitat de Rinología i Clínica de l’Olfacte del Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i Especialista ORL de Barnaclínic+; i Carlos Chiesa-Estomba Especialista del Servei d’Otorrinolaringologia i Cristóbal Belda, director de Instituto de Salud Carlos III.

En l’àmbit de la innovació en l’informe es recullen declaracions de responsables de vuit empreses que, d’una manera o una altra, han hagut de reconvertir-se a conseqüència de la pandèmia, a més de l’opinió de Javier Ponce, director general del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI).

I, finalment, en el capítol dedicat a la societat, hi ha una selecció de deu persones expertes en sociologia i psicologia que, a través de les seves reflexions, posen veu a l’efecte de la pandèmia en la societat.

La inquietud activa de la comunitat científica espanyola, l’actitud innovadora de moltes empreses que han hagut de modificar els seus models de negoci i les emocions emergides en la societat espanyola davant la crisi sanitària provocada pel coronavirus, han servit per a analitzar la situació que li ha tocat viure a la població i les seqüeles que han hagut d’afrontar de manera col·lectiva com a societat.

Font i més informació en FECYT

Accés a l’informe aquí