La pandèmia de COVID-19 va portar a l’aplicació de restriccions d’interacció social en diferents països, incloent-hi confinaments obligatoris massius. Aquestes mesures de distanciament social poden tenir un impacte advers en la salut física i mental de les persones afectades, tant de manera immediata com a llarg termini. Per tant, diagnosticar amb precisió el benestar mental de la població en general amb eines d’avaluació precises i continues basades en evidències, permetrà actuar de forma personalitzada amb cada pacient i evitar així l’agreujament dels símptomes cap a condicions més severes i cròniques de caràcter personal i social.
Ara, un nou estudi realitzat per investigadors del laboratori SPECS de l’IBEC, publicat en la prestigiosa revista PLoS One, mostra que el confinament imposat per la pandèmia de la COVID-19 té en general un efecte negatiu en el benestar que es relaciona amb el desgrat del teletreball, l’enyorança de la qualitat de vida anterior i el fet de viure sol. Els resultats es van obtenir amb innovadores eines online que seran de gran utilitat per a camps emergents de recerca com ara la medicina de l’estil de vida i el monitoratge del benestar de la població.
El confinament té un impacte negatiu en el benestar emocional
Els investigadors Héctor López Carral, Dr. Klaudia Grechuta i el Professor de Recerca ICREA Paul Verschure van demanar als participants que qualifiquessin el contingut emocional d’una sèrie de 30 imatges, valorant tant el seu nivell de positivitat (plaer) com la intensitat (excitació). Aquestes qualificacions els van permetre avaluar el seu estat mental comparant-lo amb resultats d’estudis de validació anteriors realitzats amb participants en situació de “no confinament”. També van tenir en compte alguns aspectes personals dels participants com per exemple si els agradava treballar des de casa, si enyoraven la “vida normal” abans del confinament o si vivien sols. Els resultats de l’estudi confirmen que les mesures de confinament emprades per a frenar la propagació de la pandèmia COVID-19 tenen un impacte negatiu en el benestar emocional de la població en general.
L’estudi va revelar que els participants sota confinament van qualificar les imatges de manera significativament més negativa que els subjectes que van avaluar els mateixos estímuls en circumstàncies “normals” abans de la crisi de la COVID-19 (veure Kurdi et al., 2017). A més, també van trobar que els participants que durant el tancament no van gaudir de treballar des de casa, van enyorar molt la vida “normal” anterior o que vivien sols, van qualificar les imatges de manera més negativa que els altres.
El nostre estudi confirma l’impacte negatiu del confinament en la salut i benestar mental, i proposa un nou mètode per a monitorar, preveure i suggerir actuacions que evitin els efectes adversos de les restriccions.
Héctor López, co-primer autor de l’article.
Un nou mètode per a mesurar l’estat emocional sota confinament
(Betella & Verschure, 2016). AS was used to indicate the intensity of the affective response and its negativity or positivity.
L’experiment es va realitzar online entre el 9 i el 20 d’abril del 2020 amb la participació de 112 subjectes (64,29% dones). La mostra internacional va incloure participants de 19 nacionalitats residents en 17 països diferents d’Europa (53,57% a Espanya). Durant l’estudi es va demanar als participants que qualifiquessin el contingut emocional de 30 imatges afectives en termes de la negativitat o positivitat (plaer) així com de la intensitat (excitació) de l’emoció que evocaven. Després d’enviar les qualificacions afectives, els participants van completar un qüestionari sobre la seva situació i experiència durant la pandèmia. Posteriorment els resultats es van comparar amb les qualificacions realitzades durant una situació “normal” (Kurdi et al., 2017). A més, els autors també van obtenir resultats molt prometedors amb la utilització de tècniques d’aprenentatge automàtic com a predictors dels estats afectius dels participants, amb l’objectiu d’identificar precoçment les persones que podrien estar en major risc de desenvolupar trastorns de l’estat d’ànim.
El mètode utilitzat pels investigadors de l’IBEC va permetre superar algunes de les limitacions de les escales tradicionals, que han estat àmpliament criticades pels biaixos d’avaluació i accessibilitat limitada. Aquest mètode online, basat en valoracions d’imatges afectives, ha demostrat ser eficaç per a mesurar l’estat emocional de les persones en general i per tant, podria adaptar-se per al seu ús en una població més àmplia i en diferents situacions.
Actualment, els autors estan treballant en un sistema que podrà proporcionar un seguiment continu de la salut emocional mitjançant aplicacions per a telèfons intel·ligents. Això permetria disposar d’un sistema de diagnòstic remot a casa i a baix cost, permetent als metges diagnosticar, monitorar i tractar les persones que presenten alteracions en el seu benestar emocional. La implementació d’un sistema d’aquest tipus podria ser la clau per a preservar el benestar mental de la població sotmesa a confinaments amb el potencial de salvar vides.
Article de referència:
López-Carral, H., Grechuta, K., Verschure, P.F.M.J. (2020). Subjective ratings of emotive stimuli predict the impact of the COVID-19 quarantine on affective states. PLOS ONE
Més informació i petició d’entrevistes: gorts@ibecbarcelona.eu
Nota i agraïments:
Aquestes troballes són el resultat dels programes de recerca de SPECS-lab (Synthetic, Perceptive, Emotive and Cognitive Systems) de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de l’Institut Català d’Estudis Avançats, liderats pel professor Paul Verschure. El grup ha desenvolupat una teoria avançada de la ment i del cervell que utilitza en el desenvolupament i implementació de tecnologies capdavanteres a nivell mundial per a la neurorreabilitació basades en recerca clínica per a abordar les conseqüències comportamentals i neuronals del cervell en casos de dèficit, com per exemple un accident cerebrovascular. https://specs-lab.com/ L’estudi compta amb el suport dels projectes de la UE ANITA (H2020-787061), cDAC (ERC 2013 ADG 341196) y RGS @ home (EIT Health ID 19277).
