Després de provar centenars de productes químics, el metge i bacteriòleg alemany Paul Ehrlich, guanyador del premi Nobel de Medicina el 1908, va descobrir un compost que podia matar de forma selectiva als bacteris de l’espècie Treponema pallidum, les causants de la sífilis.
L’expert va seguir investigant en aquesta mateixa línia durant els anys que van venir amb l’objectiu de descobrir més “bales màgiques” capaços d’atacar als patògens invasors sense causar danys en les cèl·lules de l’hoste. No ho sabia, però estava establint les bases de les bases de la farmacologia. De fet, la seva idea que existeixen agents terapèutics “ideals” que actuen de manera específica contra els agents infecciosos segueix sent vàlida avui dia.
Ara, un grup d’investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) liderats per Giuseppe Battaglia, investigador principal en el grup de Biònica Molecuar de l’IBEC, ha desenvolupat un model per a la medicina de precisió basat també en aquesta idea de “selectivitat” que defensava Ehrlich.
En el seu treball, publicat recentment a la revista especialitzada Science Advances, els autors relaten que el que fa que les nanopartícules s’adhereixin a altres partícules són les característiques de la corona de vellositats que les recobreix.
Per això, el model que proposen els investigadors té en compte tant la mida de les nanopartícules com la llargada i el nombre de vellositats que les recobreixen. Així mateix, els experts afegeixen al model un terme addicional, l'”afinitat”, que juntament amb els altres tres, permet la “superselectivitat” de les nanopartícules.
Segons els experts, el model permet dissenyar nanopartícules a mida per a cada pacient, el que pot ser de gran ajuda per personalitzar les teràpies. A més, el model aporta algunes de les claus per entendre com interaccionen en els sistemes biològics les cèl·lules, els virus, els bacteris o les proteïnes entre elles.
Article de referència: X. Tian, S. Angioletti-Uberti and G. Battaglia (2020). On the design of precision nanomedicines. Science Advances, volume 6, issue 4. DOI: 10.1126/sciadv.aat0919
