El 17è Simposi anual de l’IBEC es va centrar en ‘Bioenginyeria per a les Teràpies Emergents i Avançades’, una de les àrees clau d’aplicació de l’IBEC. Van ser prop de 300 les persones assistents a l’esdeveniment, entre les quals es trobaven investigadors locals i internacionals. Un ambient multidisciplinari en el qual experts d’altres centres i la mateixa comunitat de l’IBEC van tenir l’oportunitat de presentar els seus projectes i intercanviar coneixement.
El dimarts, 22 d’octubre, va tenir lloc el 17è Simposi de l’IBEC. L’esdeveniment, orientat especialment a la comunitat de l’IBEC, però obert a tota la comunitat científica, va comptar amb prop de 300 assistents que van poder conèixer les últimes novetats en l’àmbit de la bioenginyeria per a les teràpies emergents i avançades.
Gal·la Vinyes i Janet van der Graaf, investigadores dels grups de l’IBEC de Nanobioenginyeria i Dinàmica integrativa de cèl·lules i teixits, respectivament, van ser les mestres de cerimònies del simposi. La jornada va iniciar amb la benvinguda dels representants de les institucions fundadores de l’IBEC: Laia Arnal, directora general de Transferència i Societat del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya; Jordi Llorca, vicerector de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona (UB); i Josep Samitier, director de l’IBEC.
L’IBEC es troba en el punt “per explorar nous i desconeguts mons, per buscar noves formes de coneixement fins a arribar a llocs on ningú ha estat abans”.
Josep Samitier
Els participants van subratllar els avantatges que ofereix la col·laboració interdisciplinària en l’àmbit científic, un fonament de l’IBEC.
Com és costum, Samitier va iniciar la sèrie de xerrades amb una presentació en la qual va proporcionar una visió completa de les fites de l’IBEC durant l’últim any i el rumb futur de l’institut, reafirmant el seu compromís amb l’excel·lència en recerca i la innovació biomèdica. Samitier, inspirat en la coneguda sèrie “Star Trek” va afirmar que l’IBEC es troba en el punt “per explorar nous i desconeguts mons, per buscar noves formes de coneixement fins a arribar a llocs on ningú ha estat abans”.
La ciència sempre val la pena, perquè tard o d’hora els descobriments tindran una aplicació.
Núria Montserrat
Durant l’esdeveniment, s’aprofito l’ocasió per celebrar que a principis d’any l’IBEC va rebre, per tercera vegada consecutiva, l’acreditació Severo Ochoa a l’Excel·lència. El moment va comptar amb la presència de la Hble. Sra. Núria Montserrat, anteriorment investigadora principal de l’IBEC i actual consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Montserrat va felicitar l’IBEC per aquest tercer reconeixement i va citar una frase del mateix Severo Ochoa: “la ciència sempre val la pena, perquè tard o d’hora els descobriments tindran una aplicació”, va destacar.
Biotecnologia per a les teràpies emergents i avançades
Enguany van tenir lloc quatre ponències d’investigadors i investigadores destacats en l’àmbit de la biotecnologia per a les teràpies emergents i avançades.
La primera va ser Valentina Basoli, investigadora del Departament d’Enginyeria Biomèdica de la Universitat de Basilea (Suïssa), que va presentar els últims avenços en la regeneració d’os i cartílag mitjançant impressió 3D i l’ús de biosensors per monitorar el comportament cel·lular, a més d’abordar els desafiaments de la variabilitat entre donants en tractaments regeneratius.
Basoli va tancar la seva xerrada afirmant que “no hi ha innovació sense la cooperació entre metges, biòlegs i tecnòlegs”.
Seguidament, Pere Roca-Cusachs, director adjunt del programa científic intramurs, va presentar les Xarxes Temàtiques de l’IBEC, una iniciativa per fomentar la col·laboració interna entre els grups de recerca de l’institut.
No hi ha innovació sense la cooperació entre metges, biòlegs i tecnòlegs.
Valentina Basoli
El següent ponent va ser Twan Lammers, de la Universitat RWTH d’Aquisgrà (Alemanya), que va explicar estratègies per millorar el rendiment i la traducció clínica de la nanomedicina contra el càncer. Es van discutir mètodes per optimitzar l’acumulació de medicaments en els tumors mitjançant la guia per imatges i la modificació dels vasos sanguinis, així com l’ús de biomarcadors per seleccionar els pacients més adequats.
A continuació, va ser el torn de Veronica Hortigüela, Alumni de l’IBEC i actual gerent de producció en la indústria farmacèutica. Durant la seva ponència, Hortigüela va parlar sobre el seu exemple personal: el viatge de l’acadèmia a l’empresa farmacèutica i va compartir alguns consells per a les persones interessades a fer aquest salt a la indústria.
Les habilitats tècniques desenvolupades durant anys d’investigació científica poden obrir les portes a la indústria farmacèutica. Les soft skills marcaran la diferència.
Veronica Hortigüela
“Les habilitats tècniques desenvolupades durant anys d’investigació científica poden obrir les portes a la indústria farmacèutica. Les soft skills marcaran la diferència.”, va remarcar Hortigüela.
La quarta i última ponència va anar a càrrec de Tae-Eun Park, investigadora principal al Departament d’Enginyeria Biomèdica de l’Institut Nacional de Ciència i Tecnologia d’Ulsan (Corea del Sud). Park va presentar un sistema microfisiològic que imita la barrera hematoencefàlica per identificar aptàmers capaços de creuar-la de manera eficient. Aquesta tecnologia facilita el desenvolupament de noves estratègies d’administració de fàrmacs al cervell i altres òrgans.
Reconeixement al treball realitzat
La jornada va finalitzar amb la cerimònia de lliurament de premis.
Es va reconèixer el bon fer de quatre doctorands i doctorandes amb el lliurament de Certificats d’excel·lència doctoral: Celia Ximenes i Marina Martínez, del grup de Biomaterials per a teràpies regeneratives; Shubham Tanwar, del grup de Caracterització bioelèctrica a la nanoescala i Meritxell Serra, del grup de Nanobiodispositius intel·ligents.
D’aquests, Meritxell Serra Casablancas va obtenir el “Premi Doctoral de l’IBEC” en reconeixement al millor acompliment i assoliments durant el seu doctorat a l’IBEC. Serra va realitzar la seva tesi doctoral sobre “Disseny i avaluació de nanobots impulsats per enzims per travessar barreres biològiques i tractar el càncer.”, sota el lideratge de Samuel Sánchez.
Una altra de les activitats que forma part del simposi des dels seus inicis i que fomenta les connexions entre els investigadors i investigadores, és la sessió de pòsters. D’entre els més de 100 pòsters que es van presentar, el premi al millor es va atorgar a Pau Guillamat, investigadora postdoctoral del grup de Dinàmica integrativa de cèl·lules i teixits de l’IBEC, liderat per Xavier Trepat, i el seu pòster va tractar sobre la “Guia de nemàtics cel·lulars cap a superfícies actives autoformades”.
Enguany, a més de la sessió de pòsters, també es va organitzar una activitat especial de divulgació per a estudiants de secundària com a part dels esforços de l’IBEC per apropar la bioenginyeria a la comunitat. Al voltant de 20 investigadors i investigadores van acudir amb antelació a la sessió i van presentar el seu pòster científic adaptant l’explicació als joves estudiants, que van tenir l’oportunitat de votar pel seu favorit. Així, el “premi a millor divulgació” va ser per a David Bartolomé Català, investigador del grup de Sistemes Biomimètics per a enginyeria Cel·lular, liderat per Elena Martínez. El seu pòster va tractar sobre “Disseny de plataformes in vitro per estudiar la migració transendotelial de cèl·lules T en el càncer colorrectal”.
Finalment, Karolina Zimkoswka, investigador predoctoral del grup de Neurobiotecnologia molecular i cel·lular liderat per José Antonio del Río, va obtenir el “Premi a millor presentació ràpida”.
En les presentacions ràpides, científics i científiques de l’IBEC tenen l’oportunitat d’explicar al públic la seva recerca en 5 minuts. Enguany es van donar 20 xerrades dividides en quatre àrees temàtiques: enginyeria cel·lular, mecanobiologia, TIC per a la salut i nanomedicina. La presentació de Zimkoswka va tractar sobre enginyeria cel·lular: “Monitoratge de l’activitat neuronal en organoides corticals humans amb degeneració lobar frontotemporal-tau (FTLD-tau)”.
