El 16è Simposi anual de l’IBEC es va centrar en ‘Bioenginyeria per a la Medicina del Futur i de Precisió’, una de les tres àrees clau d’aplicació de l’IBEC. Van ser prop de 300 les persones assistents a l’esdeveniment, entre les quals es trobaven investigadors locals i internacionals. Un ambient multidisciplinari en el qual experts d’altres centres i la pròpia comunitat de l’IBEC van tenir l’oportunitat de presentar els seus projectes i intercanviar coneixement.
El dimarts, 3 d’octubre, va tenir lloc el 16è Simposi de l’IBEC. L’esdeveniment, orientat especialment a la comunitat de l’IBEC però obert a tota la comunitat científica, va comptar amb prop de 300 assistents que van poder conèixer les últimes novetats en l’àmbit de la bioenginyeria per a la medicina del futur i de precisió.
Marco Basile i Claudia Codano, investigadors del grup de Biònica Molecular de l’IBEC, van ser els mestres de cerimònies del simposi. La jornada va iniciar amb la benvinguda dels representants de les institucions fundadores de l’IBEC: Jordi Llorca, Vicerector de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Ramon Maspons, director de l’àrea d’innovació estratègica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i Josep Samitier, director de l’IBEC.
Els interlocutors van destacar els beneficis que aporta la col·laboració interdisciplinària en ciència, un dels pilars de l’IBEC, a més de fer èmfasi en la importància d’augmentar el finançament en salut. Com és costum, Samitier va iniciar la sèrie de xerrades amb una presentació en la qual va proporcionar una visió completa de les fites de l’IBEC durant l’últim any i el pla de futur de l’institut, reafirmant el seu compromís amb l’excel·lència en recerca i la innovació biomèdica.
“Tenim la capacitat col·lectiva d’anar més enllà de la tecnologia actual i construir el futur”, va destacar Samitier.
Biotecnologia per a la medicina de precisió i la medicina del futur
Enguany van tenir lloc cinc ponències d’investigadors i investigadores destacats en l’àmbit de la biotecnologia per a la medicina de precisió.
La primera va ser Laura Soucek, investigadora del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que va parlar sobre la seva recerca en el disseny d’un inhibidor de MYC, un gen clau en el desenvolupament de la majoria dels tumors. La xerrada va servir a més com a exemple de translació de laboratori a l’empresa, ja que va explicar la seva experiència com a fundadora de la spin-off Peptomyc.
Soucek va tancar la seva xerrada amb un consell per als investigadors més joves, “No us oblideu de celebrar les fites, són les que et mantenen en marxa”.
El següent ponent va ser Michele Vendruscolo, de la Universitat de Cambridge, que va explicar el seu treball en el tractament de malalties neurodegeneratives, amb especial èmfasi en l’Alzheimer. La investigació de Vendruscolo descriu enfocaments terapèutics basats en termodinàmica i cinètica per “atacar” el problema que caracteritza aquest tipus de patologies, l’agregació de proteïnes, i usar-les com a diana terapèutica per al desenvolupament de nous fàrmacs.
A continuació, va ser el torn de Lorena Diéguez, de l’International Iberian Nanotechnology Laboratory (INL), a Portugal. Durant la seva ponència, Diéguez va parlar sobre els avantatges de l’ús de dispositius basats en microfluídica i nanobiosensors per al diagnòstic primerenc de malalties a partir de biomarcadors que es poden trobar en els fluids corporals. La seva xerrada va servir també per comptar amb un altre exemple de transferència tecnològica, a partir de la seva experiència com a fundadora de la spin-off RUBYnanomed. Per acabar, Diéguez, que va ser investigadora a l’IBEC entre el 2007 i el 2010, va emfatitzar de nou la importància de la multidisciplinarietat i va destacar que “en la recerca, la col·laboració és essencial, i a l’IBEC, teniu una gran varietat de grups i instal·lacions capdavanteres per fomentar aquesta col·laboració”.
En la recerca, la col·laboració és essencial, i a l’IBEC, teniu una gran varietat de grups i instal·lacions capdavanteres per fomentar aquesta col·laboració.
Lorena Diéguez
La quarta ponència va anar a càrrec de Bruno Sarmiento, de l’Institute for Research and Innovation in Heatlh (i3S), a Portugal. Sarmiento va aportar als assistents exemples de nanomedicines multifuncionals capaços de travessar la barrera hematoencefàlica. Aquestes medicines es presenten com a noves alternatives per tractar el glioblastoma i l’esclerosi múltiple, dues malalties cerebrals que actualment no tenen cura.
Seguidament, va tenir lloc la taula rodona, que en aquesta edició es va enfocar en la translació clínica. Per a la discussió es va convidar Javier Aparicio, cap de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital Sant Joan de Déu, Nadia Saoudi, metge resident a l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora del grup de Càncer Colorectal del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), Clara Prats, investigadora del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC i presidenta de la comissió gestora del Grup Interdisciplinari de Professionals Vinculats amb la Salut (GIPS), Georgina Sorrosal, directora de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i Jordi Martínez Quintainilla, investigador postdoctoral del VHIO.
Els convidats van parlar de la seva experiència personal i van donar alguns consells al públic sobre l’aplicació pràctica dels avenços científics.
La cinquena i última ponència de la jornada la va protagonitzar Manuel Salmeron Sanchez, antic investigador de la Universitat de Glasgow que s’ha incorporat recentment a l’IBEC com a investigador principal. Salmeron va explicar com ell i el seu equip han aconseguit dissenyar polímers i hidrogels en 3D que els permeten estudiar la interacció entre la mecànica (viscoelasticitat) de la matriu extracel·lular i la senyalització de factors de creixement. Aquests coneixements els ajuden a aprendre a controlar el comportament de les cèl·lules, incloent-hi processos tan fonamentals com la migració o la diferenciació cel·lular.
Reconeixement al treball realitzat
La jornada va finalitzar amb la cerimònia de lliurament de premis.
Gerardo Ceada i Yolanda Castillo van obtenir el “Premi Doctoral de l’IBEC” en reconeixement al millor acompliment i assoliments durant el seu doctorat a l’IBEC.
Ceada va realitzar la seva tesi doctoral sobre “Mecànica del plegament de criptes, compartimentació de teixits i migració col·lectiva de cèl·lules en organoides intestinals” en el grup de Dinàmica Integrativa de Cèl·lules i Teixits, liderat per Xavier Trepat. Per la seva banda, la tesi de Castillo es va centrar en la “Interpretació de senyals biomèdics i sensors de smartphone per a l’avaluació de la funció del tronc i trastorns del son en pacients amb lesions de medul·la espinal” en el grup de Processament i Interpretació de Senyals Biomèdics, liderat per Raimon Jané.
A més, es va reconèixer el bon fer de quatre doctorands i doctorandes amb el lliurament de Certificats d’excel·lència doctoral: Aina Abad, del grup de Sistemes Biomimètics per a Enginyeria Cel·lular, Albert Manzano i Enrico Almici, tots dos del grup de Nanobioenginyeria i, de nou, Gerardo Ceada.
Una altra de les activitats que forma part del simposi des dels seus inicis i que fomenta les connexions entre els investigadors i investigadores, és la sessió de pòsters. D’entre els més de 80 pòsters que es van presentar, el premi al millor es va atorgar a Lara Victoria Aiassa i Tiziana Russo. Aiassa, és investigadora predoctoral del grup de Biònica Molecular de l’IBEC, liderat per Giuseppe Battaglia, i el seu pòster va tractar sobre els “Estats de polarització dels macròfags com a diana per a la immunoteràpia de precisió”. El pòster de Russo, investigadora del grup de Materials Interactius Bioinspirats i Sistemes Protocel·lulars, liderat per César Rodríguez Emmenegger, es va centrar en “Polímers pinta superdepredadors, enllaçats iònicament, per a la captura de micro i nanopartícules”.
Finalment, Miquel Bosch, investigador predoctoral del grup de Trepat, va obtenir el “Premi a millor presentació ràpida”.
En les presentacions ràpides, científics i científiques de l’IBEC tenen l’oportunitat d’explicar al públic la seva recerca en 5 minuts. Enguany es van donar 15 xerrades dividides en quatre àrees temàtiques: enginyeria cel·lular, mecanobiologia, TIC per a la salut i nanomedicina. La presentació de Bosch va tractar sobre mecanobiologia: “Un enfocament optogenètic i mecànic per controlar la morfogènesi sintètica”.
