
Per fer-ho, els investigadors van realitzar primer experiments in vitro, controlant els nanorobots a través de microscòpia òptica i Tomografia d’Emissió de Positrons (PET). Ambdues tècniques els van permetre observar com les nanopartícules es barrejaven amb els fluids i eren capaces de migrar, col·lectivament, seguint camins complexos. Els nanorobots es van administrar intravenosament a ratolins i, finalment, es van introduir en les bufetes d’aquests animals. Els Nanobots tenien un enzim incorporat, l’ureasa, capaç d’utilitzar la urea de l’orina com a combustible, raó per la qual es podien moure fàcilment en aquest entorn. L’equip de científics va trobar que la distribució dels nanodispositius en la bufeta dels ratolins era homogènia, el que indica que el moviment col·lectiu era coordinat i eficient.El fet d’haver estat capaç de veure com els nanorobots es mouen junts, com un eixam, i de seguir-los dins d’un organisme viu, és molt important, ja que milions d’ells són necessaris per tractar patologies específiques com, per exemple, alteracions de tumor
declara Sánchez, principal investigator at IBEC.
Els nanorrobots realitzen moviments col·lectius similars als que es troben a la natura, com els ocells que volen en bandada, o els patrons ordenats que segueixen els bancs de peixosSamuel Sánchez, professor ICREA a l’IBEC i líder de l’estudi

Article de referència: Ana C. Hortelao, Cristina Simó, Maria Guix, Sandra Guallar-Garrido, Esther Julián, diana Vilela, Luka Rejc, Pedro Ramos-Cabrer, Unai Cossío, Vanessa Gómez-Vallejo, Tania Patiño, Jordi LLop, Samuel Sánchez. Monitoring the collective behavior of enzimatic nanomotors in vitro and in vivo by PET-CT. Science Robotics, 2021.
Podeu veure tots els impactes als mitjans aquí:
- El País
- La Vanguardia
- Agencia EFE
- elDiario.es
- TV3
- SINC
- La Razón (PDF)
- El Diario Vasco (PDF)
- Las mañanas de RNE con Pepa Fernández
- Cadena SER, programa “Hoy pot hoy”: