La nova estratègia proposa utilitzar glòbuls vermells no afectats com a transportadors de fàrmacs, assegurant així que el paràsit no té l’oportunitat d’iniciar el seu cicle de desenvolupament, el que normalment fa durant el “període de recuperació” després d’una entrada ràpida i silenciosa en els glòbuls vermells. “Les estratègies anteriors sempre han considerat les cèl·lules infectades com la diana,” diu Xavier Fernández-Busquets, responsable de grup de la unitat de Nanomalaria. “Utilitzant les cèl·lules no infectades ens avancem a la infecció de Plasmodium assegurant-nos que quan intenti entrar a una cèl·lula per assentar-se i créixer, el fàrmac ja hi serà.”
Imatge: Representació d’un model d’immunoliposoma encapsulant un fàrmac bàsic i funcionalizant-lo amb anticossos lligats a quatre estratègies de conjugació, totes basades en la formació d’un enllaç tioèter entre un anticòs tiolat i un lípid conjugat amb maleimida.
Utilitzar glòbuls vermells no infectats té altres avantatges. Els glòbuls vermells són biocompatibles, i ja hi ha mecanismes naturals per a la seva eliminació del cos, a diferència d’altres nanotransportadores introduïts. També tenen una llarga vida útil, el que significa que la circulació del fàrmac es veu perllongada.
Per descomptat, aquesta estratègia només es pot utilitzar per a fàrmacs dels que ja se sap que no tenen cap efecte sobre el metabolisme dels glòbuls vermells, però Xavier confia que tals antipalúdics es desenvoluparan en el futur.
—
Article de referència: Moles E, Urbán P, Jiménez-Díaz MB, Viera-Morilla S, Angulo-Barturen I, Busquets MA, Fernàndez-Busquets X. (2015). Immunoliposome-mediated drug delivery to Plasmodium-infected and non-infected red blood cells as a dual therapeutic/prophylactic antimalarial strategy. J Control Release, 210, 217-229
