DONATE

Més connectats que mai: l’IBEC arriba als16000 seguidors a xarxes socials

L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha superat el nombre de 16.000 seguidors a les xarxes socials, un impressionant augment del 50% des del maig del 2019. Gràcies al nou compte d’Instagram i als intensos esforços comunicatius de la unitat de comunicació i els grups de recerca, L’IBEC ara està més connectat que mai.

Les xarxes socials representen un fenomen global que ha canviat radicalment molts aspectes de la comunicació, també en la ciència. Segons l’ AAAS , el nombre d’americans que cercen en línia la informació científica, va augmentar del 20% al 47% entre el 2006 i el 2014.

L’investigador Pere Roca-Cusachs entra al club de l’elit europea en biologia

Pere Roca-Cusachs, investigador principal de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i professor agregat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), ha estat escollit per formar part de la prestigiosa EMBO, l’Organització Europea de Biologia Molecular, que agrupa alguns dels investigadors més brillants del món.

Roca-Cusachs és un pioner en el camp de la mecanobiologia i l’estudi de com les forces físiques afecten processos com el càncer.

L’IBEC busca SuperAmigues i SuperAmics com tu

L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) presenta una de les seves troballes més especials: el club de les SuperAmigues i SuperAmics de l’IBEC, una forma d’estar més a prop de la millor bioenginyeria, de compartir la nostra passió per la curiositat, les persones i la salut. Perquè només hi ha una cosa millor que tenir un amic: tenir un superamic.

Ja som més de 600 persones però ens faltes tu, a què estàs esperant per convertir-te en el nostre SUPERAMIC/GA?

Jan van Hest, director de l’ICMS rep el premi Spinoza, la màxima distinció en ciència a holanda

El químic de polímers Jan van Hest va rebre el passat 19 de juny al Premi Spinoza, la màxima distinció científica a holanda. Les activitats de Van Hest inclouen el desenvolupament de cèl·lules artificials i nanomedicines.

Des del 2016 és el director de l’Institut de Sistemes Moleculars Complexes (ICMS) de la Universitat Tècnica d’Eindhoven (TUE). L’ICMS i l’IBEC col·laboren des del 2018 i el passat mes de gener de 2020, van signar un nou acord de col·laboració.

Mònica Mir explica com la tecnologia IBEC pot ajudar a millorar la qualitat de vida dels pacients amb transplants

La doctora Mònica Mir, investigadora del grup de nanobioenginyeria de l’IBEC i líder del projecte ISCHEMSURG, finançat per Caixa Impulse, va explicar en el Dia Mundial dels Trasplantaments com aquest sensor electroquímic pot supervisar la isquèmia en el teixit trasplantat, millorant la qualitat de vida dels pacients trasplantats.

Com va prendre forma el projecte ISCHEMSURG?

El projecte va néixer després de parlar amb metges sobre els problemes amb què es trobaven quan supervisaven la isquèmia postoperatòria –aportació de sang insuficient– en el teixit trasplantat.

Núria Montserrat presenta al ministre de Ciència i Innovació seu projecte contra el coronavirus basat en organoides

Núria Montserrat, Cap de Grup en IBEC i Professora d’Investigació ICREA, es reuneix amb el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, per presentar-li el seu projecte ACE2-ORG, el qual busca, mitjançant organoides generats a partir de tècniques de bioenginyeria, possibles solucions terapèutiques contra el virus SARS-CoV-2.

El ministre de Ciència i Innovació ha mantingut aquest dijous 18 de juny una reunió per videoconferència amb els responsables de cinc projectes de recerca que treballen en el desenvolupament de noves tecnologies per fer front al SARS-CoV-2 i que estan sent finançats pel Fons COVID-19, que gestiona l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII).

L´IBEC aposta pel talent creatiu del futur

L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) és el primer centre de recerca que participa en la iniciativa Talent Creatiu i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

La bioenginyeria implica abordar, entendre i resoldre problemes de gran complexitat en biomedicina. La investigació en nanomedicina, l’enginyeria cel·lular i tissular i les noves tecnologies per a la salut canviaran en gran manera com ens enfrontem als reptes mèdics.

El referent en nanotecnologia Samuel Sánchez ha estat escollit nou membre de l’Acadèmia Jove d’Espanya

Un comitè internacional selecciona Samuel Sánchez, referent europeu en nanomotors, com un dels nous 13 investigadors, entre 185 candidats, que formaran part de l’Acadèmia Jove d’Espanya.

El passat dijous 28 de maig, la Junta General de l’Acadèmia Jove d’Espanya va triar 13 nous acadèmics de número. En el procés de selecció va participar un comitè internacional independent format per investigadors de gran prestigi que abastaven diferents àrees de coneixement.

Els Treballs de Recerca sobre bioenginyeria desenvolupats a l’IBEC triomfen

El passat mes de març l’Àlex Pachón, un estudiant que va realitzar el seu Treball de Recerca a l’IBEC, va guanyar el Premi CRACS de la Universitat de Girona (UdG) gràcies al seu Treball de Recerca (TR) sobre nanobiotecnologia aplicada a la medicina oncològica. La Filotea Crasovan ha guanyat el Fòrum de Gràcia.

El treball de l’Àlex, titulat ‘El secret de la medicina oncològica amagat en el nanomón’, és un dels 25 treballs de recerca que van tutoritzar l’any passat els investigadors de l’IBEC.

L’IBEC lidera tres nous projectes europeus

La bioenginyeria és una disciplina clau per a la medicina del futur i Europa n’és conscient. Prova d’això és que la Unió Europea (UE) ha concedit en els últims mesos la coordinació de tres nous projectes europeus a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) perquè segueixi combinant la medicina, la ciència i la tecnologia i contribueixi així a millorar la salut de les persones.

El primer és el projecte BRIGHTER, que està liderat per la Professora i investigadora principal del grup ‘Sistemes biomimètics per a l’enginyeria cel·lular’ de l’IBEC Elena Martínez. La UE recolza aquesta iniciativa en la que l´IBEC i els seus socis del consorci desenvoluparan una nova tècnica de bioimpressió 3D d’alta resolució capaç de fabricar cultius cel·lulars tridimensionals que en un futur podrien ser útils per produir òrgans artificials.