L’IBEC liderarà el consorci estatal més gran de biotecnologia per salut

Ahir es va presentar a Barcelona el Programa estratègic de recerca en l’àrea de biotecnologia aplicada a la salut, vehiculat a través dels anomenats “plans complementaris” del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i que s’executarà fins al final del 2024.

Read more…

L’acte ha tingut lloc a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), amb la presència de la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant; la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Gemma Geis; el director de l’IBEC i coordinador científic del Pla complementari per a salut, Josep Samitier, i els representants de les altres comunitats autònomes (CA). Ha conduït l’acte Núria Montserrat, subdirectora de Translació Clínica de l’IBEC i coordinadora nacional de la plataforma de biobancs i biomodels. 

Amb un pressupost de 32 milions d’euros, cinc comunitats autònomes (CA) treballaran conjuntament en aquest pla, cogovernat i cofinançat per les CA mateixes, per fer front a alguns dels principals reptes en salut, com ara el càncer, les malalties associades al procés d’envelliment, les malalties infeccioses o les malalties minoritàries. 

Els representants de cada Administració han destacat que els programes de recerca del pla de recuperació són una eina essencial per al futur del país i també que, entre aquests fons per a la recuperació, els que estan relacionats amb la recerca per a la salut seran igualment primordials per a l’economia, tal com ha demostrat la pandèmia actual. Segons els ponents, per aconseguir resultats és imprescindible el treball entre comunitats autònomes, a través d’agents coordinadors experts. 

L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha estat escollit, gràcies a la seva trajectòria i experiència, per coordinar aquests fons. Participaran les CA del País Basc, Catalunya, Galícia, Castella-la Manxa i Extremadura. Així, l’IBEC liderarà la col·laboració interregional més àmplia de medicina personalitzada. A més, aquest consorci de recerca biotecnològica en salut serà un dels més grans i més dotats econòmicament de la història d’Espanya.  

Segons el Ministeri de Ciència i Innovació mateix, els plans complementaris són “una innovació en la política científica d’Espanya”. I afegeix: “És la primera vegada que es posen en marxa accions de programació conjunta cofinançades per l’Estat i les CA que permetran treballar intensament en programes de recerca amb l’Estat en àrees estratègiques. A més, d’aquesta manera s’avança en la cogovernança en els àmbits de ciència, tecnologia i innovació”. 

Biotecnologia per a la salut basada en tècniques d’avantguarda 

En el Programa de biotecnologia aplicada a la salut, les CA esmentades col·laboraran estretament per desenvolupar eines per a diagnòstic, pronòstic i teràpies avançades, adreçades a la medicina personalitzada. L’objectiu és contribuir a donar resposta a alguns dels reptes sanitaris més importants a què s’enfronta la societat, com ara el càncer, les malalties associades al procés d’envelliment (neurodegeneratives, cròniques, etc.), les malalties minoritàries o les malalties infeccioses.  

El que es vol és destacar, entre altres, els avenços de les anomenades “tècniques òmiques” per extreure informació i nous coneixements sobre els efectes de totes les variants possibles en els genomes, els transcriptomes i els proteomes humans i de patògens. Per exemple, es faran estudis de l’expressió gènica a escala cel·lular individual, quelcom essencial per desenvolupar nous sistemes avançats de diagnòstic i pronòstic i per identificar noves dianes terapèutiques.  

Un altre enfocament principal del programa és el desenvolupament de noves teràpies personalitzades i dirigides, com els nanofàrmacs, així com de tècniques avançades de cirurgia que, al seu torn, requereixen el disseny de nous models de malaltia preclínics que aprofitin el potencial dels sistemes biomimètics i els biomodels, com els organoides o miniòrgans de laboratori.  

En darrer lloc, s’utilitzaran aproximacions avançades de biologia estructural, com la criomicroscòpia electrònica d’última generació, aplicada a la medicina personalitzada per estudiar, en un entorn gairebé fisiològic, les alteracions estructurals de proteïnes, cèl·lules i teixits subjacents a diverses malalties, i així aportar una informació valuosa per dissenyar noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques. 

Només amb un enfocament integrador d’eines per a diagnòstic, pronòstic i teràpies avançades, aconseguirem fer front als grans reptes que tenim en matèria de salut, com el càncer, les malalties degeneratives o les infeccioses.

Josep Samitier, director de l’IBEC i coordinador científic del Pla complementari de biotecnologia aplicada a la salut 

 L’IBEC i el seu lideratge europeu en recerca i gestió 

L’informe del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) del 2021 destaca la presència de l’IBEC entre els tres centres amb més capacitat de captació de fons competitius europeus, amb una evolució constant. I és que, entre el 2009 i el 2019, l’IBEC va quadruplicar els fondos competitius obtinguts en les convocatòries europees.  

Des que es va posar en marxa el 2005, els investigadors i les investigadores de l’IBEC han aconseguit, entre altres, més de vint beques d’excel·lència ERC i diverses fites científiques importants. Entre les més recents hi destaquen la creació i la implantació d’un bioimplant enriquit amb cèl·lules mare capaç de reparar el teixit cardíac, la generació de minironyons vascularitzats en un laboratori, o sistemes nano intel·ligents per salut. Grans projectes europeus coordinats des de l’IBEC, com Mechanocontrol, han contribuït a elucidar l’impacte de les forces físiques en l’origen i l’evolució, per exemple, del càncer. Són una demostració que combinar medicina, ciència i enginyeria pot ser molt útil a la societat, i també del rol de lideratge de l’IBEC en aquests àmbits.