Els investigadors de l’IBEC Laura Clua i Xavier Arqué van participar com a actors i co-creadors en un esdeveniment organitzat per la Fundació Èpica (part de la reconeguda companyia de teatre internacional “la Fura dels Baus”) en el marc del Projecte Europeu “European Science Performing Night (ESPN) 2021”.
Al llarg de quaranta anys, La Fura dels Baus, una de les companyies catalanes de teatre i arts escèniques més conegudes, coneguda internacionalment per les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, ha desenvolupat un mètode en les seves creacions , més enllà de les individualitats i articulats al voltant del treball conjunt i la suma de talent. Ara, a través de la Fundació Èpica, La Fura vol projectar la solvència creativa i l’èxit de la seva metodologia a través d’un centre que uneix aprenentatge i experiència a l’hora de dur a terme projectes creatius. El seu lema és simple: aprendre és el resultat de compartir coneixements i experiències. Per això és tan important el treball col·laboratiu entre creadors, artistes, enginyers i científics perquè després pugui arribar a la societat a través de la seva exposició.
El principal objectiu de les jornades de la Fundació Èpica és apropar els investigadors al públic i fomentar-ne el reconeixement, el valor i la contribució del treball a la societat. Per dur a terme aquests objectius, el projecte liderat per la Fundació Èpica proposa diferents accions que uneixen ciència, art i tecnologia.
“La ciència pot esdevenir perillosament una àrea exclusivament científica, així com l’art veure’s limitat per la novetat del seu propi sector. La intercomunicació entre camps fa una combinació explosiva que produeix efectivament missatges disruptius i rellevants. Això és el que vam poder veure de prop mitjançant aquesta experiència.” afegeix Xavier Arqué.
Els tallers construeixen sinergies entre els diferents grups d’experts i actors implicats a través de metodologies de cocreació i brinden als participants habilitats i consells per involucrar-se i comunicar-se amb l’audiència. Moltes persones amb diferents antecedents estan involucrades en el procés creatiu, des de científics fins a enginyers i artistes.
Iniciatives com aquesta, que uneixen diferents disciplines i barregen ciència i art, són una gran oportunitat per acostar la ciència a la societat, d’una manera totalment diferent que no deixarà d’emocionar l’audiència.
En aquest context, els investigadors de l’IBEC Laura Clua, del grup Biosensors per a bioenginyeria i Xavier Arqué, del grup Smart nano-bio-devices van participar el passat 24 de setembre a la jornada com a actors i co-creadors de l’espectacle.
Molt sovint la ciència és vista com un coneixement massa tècnic allunyat de la societat, quan en realitat cada dia nous descobriments i tecnologies canvien i determinen el món del nostre futur. Perquè tots siguem conscients i partícips de la ciència cal que aquesta sigui lliurada a la societat i no hi ha cap altre vehicle més poderós que l’art.
Xavier Arqué
En aquest taller, els participants van ingressar a una cèl·lula viva i van ser guiats per finalment destruir la cèl·lula des de dins, com ho faria un virus. Va aparèixer una maquinària mòbil, escampant escombraries per tot el lloc, contaminant-ho. Això tenia la intenció de ser una metàfora tant del canvi climàtic com de la propagació del càncer, que causa metàstasi. En aquest punt, els participants es “contaminen” i es van dividir en grups: els privilegiats i els no privilegiats, segons el tracte que rebrien. Al final es duu a terme un procés de fàbrica, amb tota la brossa plàstica acumulada, la maquinària es reescalfa i sorgeix un núvol tòxic que produirà una detenció d’emergència i la caiguda de pluja àcida sobre els caps de tots.
Els participants sempre van ser guiats a través d’aquestes etapes per Kalliope, una aplicació mòbil a través de la qual havien de respondre algunes preguntes, però aquesta aplicació també va avaluar quan confiaven en la informació que rebien i la seva tendència a obeir cegament.
La relació entre l’art i la ciència hi ha des de fa molt de temps. Units per la seva experimentació, imaginació i necessitat d’entendre i expressar el nostre món. Ara, amb la realitat actual, ha guanyat un impuls molt necessari.
Laura Clua
