“El LD que es dóna en els requisits d’un sistema és molt significatiu, perquè pot tenir implicacions legals o exercir un paper important en les regulacions del mercat,” explica en Santiago Marco, investigador del IBEC que va treballar amb en Jordi Fonollosa, un ex investigador posdoctoral del IBEC que ara treballa a la Universitat de Califòrnia a San Diego, i amb altres investigadors d’Estats Units que han col•laborat en aquest article. “Per exemple, al 2006 l’Agencia de Protecció Ambiental d’Estats Units va actualitzar el nivell màxim admissible de contaminació per arsènic en aigua potable de 50 nmol per mol a 10 nmol per mol. Com a conseqüència, basant-nos en el seu LD, algunes de les tècniques existents per mesurar la contaminació d’arsènic a l’aigua estan completament invalidades.
Tenint això en ment, els investigadors proposen una nova manera de definir el LD en la que, a diferència dels mètodes probabilístics existents, la magnitud rellevant es converteix en la quantitat de informació (bits) que proporciona el mesurament sobre la presència o l’absència d’analit. Aquesta aproximació més estricta mostra que la mena de soroll és un factor important en la informació que pot ser extret a partir del mesurament.
“El límit de detecció és un concepte fonamental de les ciències del mesurament”, diu Santiago Marco, qui també ha estat nomenat Editor Associat de la IEEE Sensors Journal. “Esperem que els òrgans reguladors com la Unió Internacional de Química Pura i Analítica i la Organització Internacional per a la Estandardització tinguin en consideració la nostra definició per a futures revisions de la terminologia.”
La portada de la revista mostra un esquema sobre el procediment rere la nova metodologia proposada.
—
Font de l’article: Jordi Fonollosa, Alexander Vergara, Ramón Huerta, Santiago Marco (2013). Estimation of the limit of detection using information theory measures. Analytica Chimica Acta, 810, 1–9
