Un treball del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), la Universitat Complutense de Madrid (UCM), la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i altres centres internacionals, resol un dels aspectes fonamentals per a l’ús correcte dels nanorrobots basats en lipases.
Es tracta d’un enzim que s’usa en l’organisme per disgregar els greixos dels aliments de manera que es puguin absorbir.
Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) desenvolupen un nou tipus de nanomotors enzimàtics encapsulats.
Els denominats LipoBots, que podrien utilitzar-se en aplicacions mèdiques. Els LipoBots són capaços d’autopropulsar-se i de conservar la seva funcionalitat enzimàtica en condicions semblants a les de l’estómac humà.
Maria Demestre, científica sènior i experta en la definició d’alteracions moleculars i factors neurofisiològics en les neurones, del múscul esquelètic i les connexions neuromusculars que condueixen a malalties s’uneix a l’IBEC, dins el grup Smart Nano-Bio-Devices.
En un article recent, dirigit per la Universitat d’Ulm, a Alemanya d’autoria compartida i codirigit per Demestre, diversos investigadors descriuen l’efecte de la proteïna Shank3 en els teixits musculars de pacients amb trastorn d’autisme.
Un article publicat a Nano Letters descriu el disseny i la funcionalitat d’un nanomotor biocompatible i biodegradable. Aquesta estructura híbrida dotada d’un exterior orgànic s’autopropulsa utilitzant una nanopartícula inorgànica que els investigadors han estat capaços de sintetitzar dins del nanomotor.
L’estudi l’han dirigit Jan van Hest i Laoi Abdelmohsen de l’Institute of Complex Molecular Systems at TU/e en col·laboració amb Samuel Sánchez de l’Institut de Bioingenieria de Catalunya (IBEC) a Barcelona, i investigadors residents a la Xina i el Regne Unit.
Una nova revisió publicada a la revista científica Small resumeix la recerca més important dels darrers anys sobre biomimètica basada en compartiments cel·lulars tous sintetitzats artificialment (synthetic soft-architectures) amb l’objectiu d’inspirar futurs avenços en aquest camp.
Samuel Sánchez, Group Leader a l’Institut de Bioingeniería de Catalunya (IBEC) ha participat en la redacció d’aquest article de la mà d’experts de fama mundial en l’àmbit de la bioenginyeria i la síntesi cel·lular.
Un comitè internacional selecciona Samuel Sánchez, referent europeu en nanomotors, com un dels nous 13 investigadors, entre 185 candidats, que formaran part de l’Acadèmia Jove d’Espanya.
El passat dijous 28 de maig, la Junta General de l’Acadèmia Jove d’Espanya va triar 13 nous acadèmics de número. En el procés de selecció va participar un comitè internacional independent format per investigadors de gran prestigi que abastaven diferents àrees de coneixement.
El passat mes de març l’Àlex Pachón, un estudiant que va realitzar el seu Treball de Recerca a l’IBEC, va guanyar el Premi CRACS de la Universitat de Girona (UdG) gràcies al seu Treball de Recerca (TR) sobre nanobiotecnologia aplicada a la medicina oncològica. La Filotea Crasovan ha guanyat el Fòrum de Gràcia.
El treball de l’Àlex, titulat ‘El secret de la medicina oncològica amagat en el nanomón’, és un dels 25 treballs de recerca que van tutoritzar l’any passat els investigadors de l’IBEC.
Un comitè internacional selecciona Samuel Sánchez, referent europeu en nanomotors, com un dels nous 13 investigadors, entre 185 candidats, que formaran part de l’Acadèmia Jove d’Espanya.
Cookies
Cookie Consent The IBEC website uses cookies and similar technologies to ensure the basic functionality of the site and for statistical and optimisation purposes. It also uses cookies to display content such as YouTube videos that use marketing cookies. This last category consists of tracking cookies: these make it possible for your online behaviour to be tracked. You consent to this by clicking on Accept. Also read our Privacy statement.
Read our cookie policy