Sarah Moreira La 1a Jornada Col·laborativa Translacional entre el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), celebrada el 21 de novembre, ha estat una oportunitat per conèixer els projectes i les línies de recerca d’ambdues institucions i promoure la interacció entre els professionals.
El 29 i 30 d’octubre es va celebrar el Simposi S+T+ARTS: Explorant les interseccions de les Arts, Ciència, tecnologia i Societat com a catalitzadors per al canvi. Allà, Teresa Sanchis, responsable d’estratègia de l’IBEC, va tenir l’oportunitat d’explicar el programa d’Art i Ciència de l’institut a més de discutir sobre la importància de mediadors i mètriques efectives per a mesurar l’impacte de projectes que fusionen creativitat i innovació científica.
Un estudi liderat per l’IBEC ha desvetllat com les cèl·lules mare mesenquimàtiques responen a la viscositat del seu entorn, un aspecte fonamental en el seu procés de diferenciació. Publicada a Nature Communications, aquesta recerca aporta nous coneixements que podrien revolucionar el disseny de biomaterials per a aplicacions en medicina regenerativa.
Els investigadors de l’IBEC Benedetta Bolognesi, Xavier Fernàndez Busquets i Xavier Trepat han estat seleccionats en la convocatòria CaixaResearch 2024 per liderar sengles projectes de recerca. Les ajudes rebudes suposen un suport econòmic perquè els científics duguin a terme la seva recerca en àrees clau com el càncer, la malària i l’esclerosi lateral amiotròfica.
La Conferència Internacional NanoBio&Med 2024, celebrada aquesta setmana al Parc Científic de Barcelona (PCB) entre els dies 5 i 7 de novembre, ha presentat els desenvolupaments més recents en els camps de la nanotecnologia, biotecnologia i medicina. Es tracta d’una cita anual per establir noves col·laboracions i impulsar projectes innovadors en el sector cientificoinstrindistrial.
L’IBEC i el Banc de Sang i Teixits han celebrat una jornada per explorar noves col·laboracions en bioenginyeria i medicina translacional. La trobada, celebrada ahir a l’IBEC, va destacar projectes innovadors, va presentar un programa de doctorat conjunt i va reforçar la connexió entre recerca biomèdica i aplicacions clíniques.
Una investigació liderada per l’IBEC ha analitzat l’activitat antimicrobiana d’histones humanes enfront de diferents bacteris, tant en solució com en biofilm. Els resultats són molt prometedors i obren la porta a trobar nous tractaments més efectius, especialment davant infeccions per Pseudomonas aeruginosa. Aquest bacteri és el principal responsable del desenvolupament de ferides cròniques i insuficiència pulmonar en pacients amb fibrosi quística i altres malalties respiratòries.
L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) s’ha unit a la signatura de l’Acord de Heidelberg juntament amb entitats de nou països europeus per promoure la sostenibilitat ambiental en el finançament de la recerca científica. L’acord discuteix l’adopció de pràctiques que assegurin una recerca mediambientalment sostenible i com avançar cap a aquest model.
El 17è Simposi anual de l’IBEC es va centrar en ‘Bioenginyeria per a les Teràpies Emergents i Avançades’, una de les àrees clau d’aplicació de l’IBEC. Van ser prop de 300 les persones assistents a l’esdeveniment, entre les quals es trobaven investigadors locals i internacionals. Un ambient multidisciplinari en el qual experts d’altres centres i la mateixa comunitat de l’IBEC van tenir l’oportunitat de presentar els seus projectes i intercanviar coneixement.
L’IBEC és un dels socis de l’ambiciós projecte europeu UNLOOC, una col·laboració publicoprivada que involucra 51 organitzacions de 10 països i que compta amb un pressupost de 68 milions d’euros. Aquest consorci busca desenvolupar tecnologies d’òrgans en un xip per reduir l’ús d’animals en el desenvolupament i assaig de fàrmacs, a més de millorar la precisió i personalització dels tractaments mèdics.