El 18è Simposi anual de l’IBEC es va centrar en ‘Bioenginyeria per a la Medicina de Precisió’, una de les àrees clau d’aplicació de l’IBEC. Van ser prop de 300 les persones assistents a l’esdeveniment, entre les quals es trobava personal investigador local i internacional. Un ambient multidisciplinari en el qual experts i expertes d’altres centres i la mateixa comunitat de l’IBEC van tenir l’oportunitat de presentar els seus projectes i intercanviar coneixement.
El dijous, 16 d’octubre, va tenir lloc el 18è Simposi de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). L’esdeveniment, orientat especialment a la comunitat de l’IBEC, però obert a tota la comunitat científica, va comptar amb prop de 300 assistents que van poder conèixer les últimes novetats en l’àmbit de la bioenginyeria per a la medicina de precisió.
Rohit Nautiyal i Angela María Ramírez Rosales, investigadors dels grups de l’IBEC de Dinàmica Integrativa de Cèl·lules i Teixits i Nanobioenginyeria, respectivament, van ser els mestres de cerimònies del simposi. La jornada va iniciar amb la benvinguda dels representants de les institucions fundadores de l’IBEC: Jordi Garcia, vicerector de Recerca de la Universitat de Barcelona (UB); i Josep Samitier, director de l’IBEC.
Com és costum, Samitier va iniciar la sèrie de xerrades amb una presentació en la qual va proporcionar una visió completa de les fites de l’IBEC durant l’últim any i el rumb futur de l’institut, reafirmant el seu compromís amb l’excel·lència en recerca i la innovació biomèdica.
Biotecnologia per a la medicina de precisió
En aquesta edició van tenir lloc quatre ponències d’investigadors i investigadores destacats en l’àmbit de la biotecnologia per a la medicina de precisió.
La primera va ser Melike Lakadamyali, professora de Fisiologia a la Universitat de Pensilvània, que va presentar com la microscòpia de superresolució revela l’organització dinàmica de la cromatina i la seva resposta a estímuls químics i mecànics. Va detallar com el seu equip, mitjançant anàlisi quantitativa i aprenentatge automàtic, va demostrar que l’estructura de la cromatina permet distingir diferents estats cel·lulars i comprendre millor la seva regulació.
A continuació, va ser el torn d‘Alejandro Torres-Sánchez, Alumni de l’IBEC i actual líder de grup a l’EMBL Barcelona. Durant la seva ponència, Torres va parlar de la modelització computacional com una eina per comprendre com les cèl·lules i els teixits responen a estímuls mecànics. A través d’exemples sobre morfogènesi cardíaca i adhesió de paràsits de la malària, va mostrar com aquests models permeten predir i explicar comportaments biològics complexos difícils d’observar directament.
La següent ponent va ser Evrim Acar Ataman, professora investigadora i cap del Departament de Ciència de Dades i Descobriment de Coneixements al Simula Metropolitan Center for Digital Engineering (Oslo), que va explicar com les factoritzacions tensorials acoblades permeten analitzar de forma conjunta i comprensible dades complexes i multimodals, com les procedents d’estudis metabolòmica o neuroimatge. Aquestes tècniques integren informació prèvia i models computacionals per identificar patrons interpretables, millorar la comprensió de sistemes biològics i facilitar el descobriment de biomarcadors dinàmics i diagnòstics.
Seguidament, va tenir lloc una sessió sobre translació, amb una taula rodona que va comptar amb la participació de tres investigadors principals de l’IBEC que van poder compartir la seva experiència personal en la creació d’empreses derivades: Irene Marco-Rius, líder del grup d‘Imatge Molecular per a la Medicina de Precisió i fundadora de Vitala Technologies; Samuel Ojosnegros, líder del grup de Bioenginyeria per a la Salut Reproductiva i fundador de Lumiris Spectral Solutions; i Samuel Sánchez líder del grup de Nano-bio-dispositius Intel·ligents i fundador de Nanobots Therapeutics.
La quarta i última ponència va anar a càrrec de Yuval Ebenstein, professor de l’Escola de Química a la Universitat de Tel Avivde. Ebenstein va presentar eines per analitzar modificacions epigenètiques de l’ADN a nivell de cèl·lula i molècula individual, mostrant com aquestes tècniques revelen informació clau per a la investigació clínica del càncer i el desenvolupament d’un xip d’ADN aplicat en biotecnologia.
La clausura de l’esdeveniment va ser a càrrec de Teresa Sanchis, directora general de recerca de la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.
Reconeixement al treball fet
The day ended with an awards ceremony.
En línia amb el compromís continu de l’IBEC amb la sostenibilitat, es van desatacar les pràctiques de laboratori sostenibles de la institució mitjançant el lliurament de la certificació My Green Lab a set dels seus laboratoris – Infeccions Bacterianes: Teràpies Antimicrobianes,Bioenginyeria per a la Salut Reproductiva,Biomaterials Biomaterials per a la Regeneració Neural,Biomaterials per a Teràpies Regeneratives,Sistemes Biomimètics per a Enginyeria Cel·lular,Transicions de Fase de Proteïnes en la Salut i la Malaltia,Nano-bio-dispositius Intel·ligents – Tots ells van completar enguany el procés de certificació My Green Lab la qualificació més alta, Green Level.
A més, es va reconèixer el bon fer de tres doctorandes amb el lliurament de Certificats d’excel·lència doctoral: Alba Herrero, del grup d’Imatge Molecular per a la Medicina de Precisió, Angela Cirulli, del grup de Sistemes Biomimètics per a Enginyeria Cel·lular; i Luisa Camerin, del grup de Nanosondas i Nanoconmutadors.
Finalment, Júlia Alcàcer Almansa, investigadora predoctoral del grup d‘Infeccions Bacterianes: Teràpies antimicrobianes, liderat per Eduard Torrents Serra, va obtenir el “Premi a millor presentació ràpida”. En les presentacions ràpides, científics i científiques de l’IBEC tenen l’oportunitat d’explicar al públic la seva recerca en 5 minuts. Aquest any es van donar 18 xerrades, la d’Alcàcer va tractar sobre “Burkholderia i Pseudomonas aeruginosa en models de doble espècie: perspectives sobre la distribució de la població, la susceptibilitat als antibiòtics i la virulència”.
El divendres 17 va tenir lloc el segon i últim dia del simposi. La jornada, aquesta vegada al Recinte Modernista de Sant Pau, es va centrar en la sessió de pòsters, una activitat que forma part del simposi des dels seus inicis i que fomenta les connexions entre els investigadors i investigadores.
D’entre els més de 100 pòsters que es van presentar, el premi al millor es va atorgar a Palash Chandravanshi, investigador postdoctoral del grup de Biomaterials per a la regeneració neural de l’IBEC, liderat per Zaida Álvarez Pinto, i el seu pòster va tractar sobre “Disseny de plataformes mimètiques de la matriu extracel·lular per a la maduració funcional de neurones motores derivades de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC) en construccions de medul·la espinal impreses en 3D.”
El premi al segon millor pòster va ser per a Tiziana Russo, investigadora predoctoral del grup de Materials interactius bioinspirats i sistemes protocel·lulars de l’IBEC; liderat per César Rodríguez-Emmeneguer, que va tractar sobre “Un enfocament tipus LEGO® per a l’origami dels combisomes iònics”.
