Investigadors de l’IBEC han donat en el blanc amb la creació d’un nou biomaterial “intel·ligent” que activa l’angiogenesi en proporcionar els senyals bioquímics i mecànics per a que comenci el procés.
El grup de Dinàmiques Interactives Cel·lulars i Tissulars ha publicat a la revista Nature Physics els darrers resultats que han obtingut tot cercant com comprendre la migració col·lectiva de les cèl·lules del nostre cos.
El grup de Caracterització Bioelèctrica a la Nanoescala de l’IBEC celebra aquesta setmana la publicació dels seus darrers resultats a la revista Nature Materials.
Nous resultats sobre el tancament de discontinuïtats en epitelis
El sentit de l’olfacte dels mamífers és un excel·lent sistema de detecció química que sobrepassa de lluny qualsevol reproducció feta per la mà de l’home. Així, fa molt de temps que els investigadors intenten analitzar i recrear el sistema olfactiu animal per desenvolupar “nassos” artificials. Ara, investigadors de l’IBEC han fet nous descobriments sobre aquest sistema tan eficient que podrien permetre el desenvolupament de millors sistemes de detecció química amb importants aplicacions en àrees tan essencials com la salut, la seguretat o la indústria alimentària.
Igual que les persones són exigents a l’hora de triar el matalàs sobre el que volen dormir – que no sigui massa dur, però tampoc massa tou – les cèl·lules també ho són. De fet, la rigidesa de l’entorn cel·lular és tan important que pot determinar si una cèl·lula mare es diferenciarà en os o greix, per exemple – o si una cèl·lula es comportarà normalment o es tornarà cancerosa.
Investigadors de l’IBEC han fet un gran salt envers la comprensió de la segona malaltia neurodegenerativa més comú, la malaltia de Parkinson, que afecta aproximadament al 5% de la població en arribar als 85 anys.
Tots hem fet àpats pesants o menjat aliments greixosos i hem fet la broma de que podem sentir com ‘se’ns endureixen les artèries’. Així i tot, la realitat de l’aterosclerosi – quan el greix, el colesterol i altres substàncies s’acumulen en les parets arterials i formen estructures sòlides anomenades plaques – no és cosa de riure. Les conseqüències d’aquesta malaltia poden incloure infarts i afeccions en les artèries coronàries, la principal causa de mort en molts països desenvolupats.
Igual que en una guarderia plena de criatures entremaliades, no es pot esperar que les cèl·lules que contribueixen als processos crucials del cos facin el que vols o el que esperes. Ara, investigadors de l’IBEC han fet un important descobriment que podria contribuir al desenvolupament de teràpies per a malalties espinals i neurals: han descobert què es exactament el que fa que algunes cèl·lules es portin malament en determinades circumstàncies.
Aquesta imatge, que apareix a la portada de novembre de la revista d’alt impacte Trends in Cell Biology, il·lustra el treball d’investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) que varen col·laborar amb científics de Harvard per definir un nou concepte en biologia, la plitotaxi.