Notícies de recerca

L’explosió Cambriana és àmpliament considerada un dels episodis més rellevants de la història de la vida sobre la Terra, amb l’aparició per primera vegada en el registre fòssil de gran part de les divisions dels animals.

No obstant, les causes d’aquest origen han estat objecte de debat durant dècades i la pregunta de què va desencadenar l’organització dels microorganismes unicel·lulars de l’era Precambriana (fa 500 milions d’anys) en organismes multicel·lulars ha estat sense resposta fins ara.

La cèl·lula realitza l’enllaç amb els diferents components de l’exterior principalment a través d’unes molècules anomenades integrines.

L’enllaç amb la fibronectina, present en la matriu extracel·lular, el realitzen dues integrines, la α₅β₁ i la α_vβ₃. Però, per què hi ha dues molècules per enllaçar amb un mateix component extracel·lular?

El Prof. José Antonio del Río, cap de la línea de Neurobiotecnologia Molecular i Cel·lular de l’IBEC, ha participat en un treball sobre regeneració neuronal publicat a la prestigiosa revista Chemistry and Biology del grup Cell.

Investigador de l’IBEC en col·laboració amb un equip encapçalat per Harvard apareix a la revista PNAS

«La cèl·lula eucariota és com una bossa opaca a escala micromètrica i la naturalesa del seu contingut és desconeguda».

Un article del Dr. Xavier Trepat, investigador sènior del grup de Biomecànica cel•lular i respiratòria de l’IBEC i del Department de Ciències Fisiològiques de la Universitat de Barcelona, aporta per primera vegada una resposta experimental a la pregunta de com es desplacen els grups cel•lulars durant processos biològics tan diversos com ara el desenvolupament, la metàstasi o la regeneració de teixits.

Gabriel Gomila i Laura Fumagalli, de la línia de recerca Caracterizació Bioelèctrica a la Nanoescala de l’IBEC, són dos dels autors de l’estudi.

En qualsevol procés biològic es produeixen múltiples interaccions a nivell molecular que resulta impossible observar en temps real en cèl·lules vives, ja que els microscopis òptics actuals no poden enfocar la llum a escales inferiors a 350 nanòmetres.

No obstant, nous descobriments en l’àrea de la nanofotònica podrien permetre en breu la visualització de processos moleculars amb una resolució òptica de 10 nanòmetres.