El dolor lumbar no és només desagradable i debilitant per al 25% de la població que el pateix en algun moment de la seva vida, sinó que també té un efecte perniciós en la societat i l’economia. El problema costa a la UE 7.000 € per habitant per any, i és una de les causes més habituals de baixes laborals de llarga durada.
Es sap que el desenvolupament de malalties neuronals com l’esclerosi múltiple i la malaltia d’Alzheimer està relacionat amb els nivells de mielina –una substància aïllant que envolta les fibres nervioses- del cos, tot i que les veritables causes d’aquestes afeccions segueixen sent desconegudes.
En la seva recerca sobre la membrana cel·lular, on components preorganitzats dónen lloc a avantatges estratègiques per a la funció i senyalització cel·lular, Maria i el seu equip han estat investigant els rais lipídics – regions de la membrana que concentren proteïnes i lípids i suren lliurement – i han demostrat la seva connectivitat selectiva a una escala nanomètrica a través del colesterol.
L’aportació d’oxigen i nutrients des dels capil·lars, així com els estímuls mecànics transmesos a les cèl·lules són factors crucials que influeixen en la diferenciació de teixits. L’efecte d’aquests dos factors es pot investigar fent servir models computacionals mecanobiològics.Sorprenentment, en tots dos cassos, el llindar del sistema nerviós central s’altera arribant a nivells que poden conduir a crisis epilèptiques. Amb aquest descobriment, es disposa de més elements per aprofundir en el coneixement bàsic de l’epilèpsia.
Un procés essencial del sistema immunològic per fer front a una infecció és que les cèl·lules encarregades d’identificar els agent infecciosos, cèl·lules dendrítiques, es comuniquen amb les que s’ocupen de destruir-los, cèl·lules T. Per a això, cal que les cèl·lules dendrítiques s’activin correctament, migrin als nòduls linfàtics i s’adhereixin fermament a les cèl·ules T.
No obstant, les causes d’aquest origen han estat objecte de debat durant dècades i la pregunta de què va desencadenar l’organització dels microorganismes unicel·lulars de l’era Precambriana (fa 500 milions d’anys) en organismes multicel·lulars ha estat sense resposta fins ara.
L’enllaç amb la fibronectina, present en la matriu extracel·lular, el realitzen dues integrines, la α5β1 i la αvβ3. Però, per què hi ha dues molècules per enllaçar amb un mateix component extracel·lular?
