DONATE

La rehabilitació d’alta intensitat impulsa la recuperació després d’un ictus

Aquests resultats suggereixen que els protocols estàndards de tractament aplicats a pacients d’icutus a molts sistemes de salut haurien de ser re-analitzats.

Imatge: Pacient dictus durant una sessió de rehabilitació amb el Sistema de Jocs de Rehabilitació de l’IBEC (sigles en anglès: RGS) a l’Hospital SJDD (Parc Sanitari, San Boi). Cortesia del projecte europeu “RGS @ home” https://rgs-at-home.eu/
L’ictus, o accident cerebrovascular, és una de les principals causes de mort i discapacitat en adults a tot el món. La teràpia de rehabilitació és actualment una de les millors opcions que tenen els pacients per a ajudar a recuperar la funció motora perduda. Si bé diversos estudis en les últimes dècades han assenyalat els beneficis de començar la teràpia dins dels 6 mesos posteriors a un accident cerebrovascular, existeix un debat entre la comunitat mèdica sobre la intensitat en que hauria de tenir lloc exactament. A més, les pautes sanitàries actuals en moltes parts del món encara dicten que la rehabilitació no ha de començar massa aviat després d’un accident cerebrovascular (primeres 1-2 setmanes), que la durada de cada sessió individual ha de ser curta i que els pacients han de ser donats d’alta de seguida. 

No obstant això, els resultats d’un nou estudi publicat en la revista Journal of NeurologyNeurosurgery and Psychiatry demostren els aclaparadors beneficis de la rehabilitació d’alta intensitat – en oposició a la de baixa intensitat- reafirmant encara més els avantatges coneguts d’un inici primerenc de la rehabilitació després d’un ictus. L’estudi ha estat liderat pel Professor de Recerca ICREA Paul Verschure i Belén Rubio Ballester, respectivament líder de grup i investigadora postdoctoral del Grup de Sistemes Sintètics, Perceptius, Emotius i Cognitius (SPECS) de l’IBEC, en col·laboració amb Nick S. Ward de la UCL. 

Una teràpia intensiva comporta una millor recuperació dels pacients 

Els investigadors van comparar els resultats de dos estudis independents de rehabilitació en els quals van participar un total de 455 pacients d’accident cerebrovascular que havien perdut part de la funció motora dels braços. En el primer estudi, anomenat Queen Square Upper Limb Neurorehabilitation i dut a terme per la  UCL, es va realitzar un programa de rehabilitació de 3 setmanes, amb 6 hores de teràpia per dia (o aproximadament 90 hores en total). En el segon estudi, amb el Sistema de Jocs de Rehabilitació de l’IBEC, els pacients van seguir un programa de 3 a 12 setmanes en el qual van rebre només de 20 a 30 minuts de teràpia per dia (de 7,5 a 30 hores en total). En aquest l’últim grup, els pacients van rebre teràpia convencional o rehabilitació basada en realitat virtual. 

Mesurant la taxa de millora setmanal de cada pacient en relació amb el seu respectiu potencial de recuperació, els investigadors van trobar que la recuperació d’aquells que van rebre 6 hores de teràpia per dia va ser significativament major que aquells que van rebre només de 20 a 30 minuts. Els seus resultats també van recolzar els resultats mostrant que els avantatges de la rehabilitació disminueixen com més tard comença la teràpia després d’un accident cerebrovascular. Malgrat això, van observar que els beneficis de rebre teràpia d’alta intensitat van ser suficients per a superar els efectes perjudicials d’un inici tardà. 

“Aquests resultats ens mostren que els estàndards de tractament que ofereixen molts sistemes de salut s’han de tornar a analitzar”, explica Belén Rubio Ballester, primera autora de l’estudi. “Si bé els beneficis de la teràpia d’alta intensitat són clars, queda una pregunta clau: com la podem implementar en els nostres sistemes de salut? Una possible resposta és a través de sistemes de rehabilitació basats en realitat virtual que permetin als pacients fer teràpia a casa, com els que estem desenvolupant en el grup SPECS”. 

Finalment, els investigadors prediuen que els pacients que van rebre teràpia d’alta intensitat haurien mostrat encara més millores si la durada del seu programa s’hagués prolongat durant més de 3 setmanes. “Molts protocols segueixen una finestra de recuperació de 3 a 6 mesos, però creiem que en realitat podria ser molt més llarga, potser fins i tot anys”, conclou Rubio Ballester. Futurs estudis hauran de confirmar aquest fenomen. 

Els nostres resultats van demostrar els clars beneficis dels programes de rehabilitació d’alta intensitat i amb un inici primerenc per a pacients d’accident cerebrovascular i ens suggereixen que s’ha de tornar a analitzar l’estàndard de tractament ofert per molts sistemes de salut.

Belén Rubio Ballester, primera autora de l’estudi.



Article de referència:  

Belén Rubio Ballester, Nick S. Ward, Fran Brander, Martina Maier, Kate Kelly and Paul F.M.J. Verschure. Relationship between intensity and recovery in post-stroke rehabilitation: a retrospective analysis J Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, 2021.