DONATE

BiofilmChip protagonista al mitjans

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), liderats per Eduard Torrents, investigador principal del grup “Infeccions bacterianes i teràpies antimicrobianes” i professor de la Universitat de Barcelona (UB), en col·laboració amb Josep Samitier, investigador principal del grup “Nanobioingeniería” de l’IBEC, i Maite Martin, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a Barcelona apareixen als mitjans pel nou dispositiu, denominat BiofilmChip, que permet un diagnòstic personalitzat i precís de les infeccions cròniques

Un xip contra les infeccions bacterianes cròniques

Investigadors de l’IBEC desenvolupen un dispositiu que permet créixer biofilms i analitzar la seva susceptibilitat enfront de diferents antibiòtics de manera senzilla i a partir de mostres de pacients. L’innovador BiofilmChip, un dispositiu de diagnòstic de fàcil utilització i baix cost, obre les portes a trobar tractaments efectius i personalitzats contra infeccions cròniques produïdes per biofilms. 

.

Una alternativa als ratolins per a assajos de toxicitat

Eduard Torrents i el seu equip presenten una alternativa a l’experimentació amb ratolins. La investigació planteja l’ús de larves de l’arna de la cera per avaluar la toxicitat de nanopartícules, que a més resulta més barat i ètic. Aquests insectes ens permeten modelitzar la seva possible nanotoxicitat en un organisme viu.

Els investigadors de l’IBEC proposen un model més barat i ètic per als estudis toxicològics

Un nou estudi dels grups de l’IBEC: Infeccions Bacterianes: Teràpies Antimicrobianes i Neurobiotecnologia Molecular i Cel·lular mostren que les larves de Galleria mellonella poden ser eficaces per provar la toxicitat de les nanopartícules. Aquest treball prepara el camí cap a un nou model animal per als estudis de toxicitat que representa una alternativa econòmica i més ètica a les proves de rosegadors.

Identificat un mecanisme que explica la recurrència de moltes infeccions pulmonars

Un equip d’investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) descobreix que les soques del bacteri Pseudomonas aeruginosa aïllades a partir dels pacients són més persistents que les soques de laboratori i proposa un mecanisme molecular per explicar la supervivència intracel·lular.

L’estudi publicat a la revista Virulence, descobreix que l’enzim ribonucleòtid reductasa (RNR) de classe II juga un paper clau a les freqüents reinfeccions pulmonars que es donen, per exemple, en els pacients amb fibrosi quística.

Més a prop del tractament d’ algunes malalties pulmonars cròniques

Un grup d’investigadors de l’IBEC ha aconseguit recrear les condicions de cultiu i ambientals que permeten el creixement simultani i estable de les bactèries Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus, que són especialment freqüents en malalties pulmonars cròniques com la EPOC o la Fibrosis Quística.

Gran part de les infeccions que són cròniques es produeixen degut a la capacitat inherent d’algunes bactèries de crear biopel·lícules. Aquestes infeccions associades a biofilms s’han convertit en una amenaça global, si bé encara se’n coneixen pocs detalls.

Investigadors de l’IBEC desxifren com els patògens s’adapten als canvis d’oxigen

El grup de ‘Infeccions Bacterianes: Teràpies Antimicrobianes’ de l’IBEC, liderat per Eduard Torrents, ha desenvolupat un sistema capaç d’investigar com s’adapten els patògens als canvis d’oxigen.

Utilitzant aquesta tècnica, han descobert que els bacteris E. coli i Pseudomonas aeruginosa poden adaptar-se als canvis ambientals a través de diferents mecanismes, la qual cosa obre la porta a un millor coneixement i tractament de les infeccions.