DONATE

L’investigador Xavier Trepat rep una ERC Advanced Grant per a crear les bases d’una nova generació de robots biològics

L’investigador de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Xavier Trepat, ha rebut la prestigiosa beca ERC Advanced Grant concedida pel Consell Europeu de Recerca (ERC) i dotada amb 2.5 milions d’euros.

L’expert i el seu grup destinaran aquests recursos a estudiar les propietats mecàniques de l’epiteli en 3D i a assentar les bases d’una tecnologia pionera anomenada “Epifluídica”, que permetrà dissenyar els robots biològics.

L’EMBL-IBEC Winter Conference es clausura amb un gran èxit de participació

La conferència organitzada per l’Institut de Bioingeniería de Catalunya (IBEC) i el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) va reunir aquesta setmana a la Pedrera de Barcelona a un total de 200 experts internacionals en el camp de la bioingeniería.

En la inauguració de l’esdeveniment, que va ser a càrrec de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, es va destacar la consolidació de Barcelona com a centre internacional de recerca i coneixement.

Les cèl·lules amb dos nuclis podrien ser clau en la regeneració del cor

Un equip d’investigadors de l’IBEC liderat per Xavier Trepat, en col·laboració amb el CMR[B], ha descobert un mecanisme que genera cèl·lules de dos nuclis. Aquest mecanisme s’ha identificat durant la regeneració del cor del peix zebra, i podria estar associat a l’extraordinari poder regeneratiu d’aquest animal.

Després d’una lesió aguda, com un infart de miocardi, el cor humà és incapaç de regenerar-se. Les cèl·lules cardíaques adultes no poden créixer i dividir-se per substituir les danyades, i la lesió esdevé irreversible. Però això no passa en tots els animals. Un peix d’aigua dolça originari del Sud-est d’Àsia, conegut com a peix zebra, pot regenerar per complet el seu cor fins i tot després de l’amputació del 20% del seu ventricle.

L’enfocament ascendent és suficient per entendre tot un sistema?

El responsable del grup de l’IBEC, Xavier Trepat, ha publicat un article d’opinió a la secció News and Views (Notícies i Opinió) del darrer número de la revista Nature, dedicat a la «Biologia ascendent».

En el seu article «Bottom does not explain top» («El nivell inferior no explica el nivell superior»), Xavier argumenta que entendre com es construeixen les estructures biològiques complexes —o fins i tot les cèl·lules com un tot—, només aporta una certa idea de com funcionen els sistemes biològics en nivells superiors d’organització. Hi ha moltes variables, com ara la densitat, o fins i tot les patologies que pot patir un subjecte, que afecten el comportament cel·lular a nivell de mesoescala, és a dir, a més llarg termini, a una escala més sistèmica que la dels components individuals d’un organisme.

Investigadors descobreixen cèl·lules superdeformables

Una de les habilitats més envejables dels superherois és la seva capacitat per estirar els seus cossos més enllà dels límits imaginables.

En un estudi publicat avui a la revista Nature, científics han descobert el mecanisme que explica com les nostres cèl·lules poden fer precisament això: deformar-se de forma extrema sense trencar-se.

La investigació de l’IBEC, impulsada per la Fundació Bancària “la Caixa”, i la UPC presenten una nova propietat física de les cèl·lules, que denominen superelasticitat activa, que explica la seva capacitat inusual per suportar deformacions extremes.

La teva cara prové de la part posterior del teu cap

Les cèl·lules mare embrionàries que donen forma a la cara (cèl·lules de la cresta neural) utilitzen un mecanisme inesperat per desenvolupar les característiques facials, segons revela un nou estudi dirigit per la UCL que involucra a investigadors de l’IBEC.

Els investigadors han desxifrat com es mouen aquestes cèl·lules, podent ajudar a comprendre com ocorren els defectes facials, com el paladar fes i la paràlisi facial.

El mecanisme recentment descrit podria ser rellevant per al desenvolupament de noves teràpies, atès que podria estar darrere d’altres processos de migració cel·lular, com la invasió del càncer durant la metàstasi o la cicatrització de ferides.

L’expansió de cèl·lules tumorals desafia la física actual

• Investigadors de l’IBEC i la UB descobreixen que l’expansió de cèl·lules tumorals no obeeix les lleis de la física tal com estan formulades actualment. Aquesta descoberta ha estat impulsada per la Fundació Bancària “la Caixa”.

• En un article publicat avui a la revista Nature Physics, els investigadors reformulen aquestes lleis i desenvolupen un nou marc que pot contribuir a predir les condicions en què els tumors inicien la metàstasi.

Un tumor maligne es caracteritza per la seva capacitat de disseminar-se pel seu entorn. Per fer-ho, les cèl·lules del tumor han d’adherir-se al teixit que les envolta (principalment col·lagen) i exercir-hi forces per propulsar-se.

Les forces físiques regulen la divisió cel·lular

Investigadors de l’IBEC ha descobert que la divisió cel·lular que es produeix en teixits epitelials està regulada per forces mecàniques

Aquest descobriment obre la porta a una major comprensió de la proliferació descontrolada de les cèl·lules canceroses en els tumors, i a la seva possible regulació per mitjà de forces físiques.

El resultat de la recerca, que s’ha publicat a la revista Nature Cell Biology, ha estat duta a terme pel grup de recerca del Xavier Trepat, professor ICREA a l’IBEC i professor associat a la UB, i en ella es relaciona l’estat mecànic del teixit amb la progressió al llarg del cicle cel·lular i divisió de les seves cèl·lules.