(Es descobreix la diferencia funcional de dues integrines de l’enllaç de la cèl·lula amb l’entorn)

La cèl·lula realitza l’enllaç amb els diferents components de l’exterior principalment a través d’unes molècules anomenades integrines.

L’enllaç amb la fibronectina, present en la matriu extracel·lular, el realitzen dues integrines, la α5β1 i la αvβ3. Però, per què hi ha dues molècules per enllaçar amb un mateix component extracel·lular?

Read more…

Un article publicat en línia a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), l’autor principal del qual és Pere Roca-Cusachs, investigador de l’IBEC, aporta per primera vegada una desposta experimental a aquesta qüestió.

A l’article es mostra la diferència funcional de les dues integrines i la seva complementarietat. La integrina α5β1 és la responsable de resistir les forces de l’entorn cel·lular i alhora mantenir la integritat de l’enllaç entre les cèl·lules i el seu entorn. Per la seva part, la integrina αvβ3 s’ocupa de la detecció de les forces, sense aportar cap resistència addicional. Aquest descobriment confirma també la idea intuïtiva de que la cèl·lula és com una màquina microscòpica amb capacitat de detecció i resistència per relacionar-se amb el seu entorn.

L’estudi s’ha realitzat amb fibroblasts. En concret, s’ha estudiat l’adhesió de les dues integrines amb la fibronectina, una proteïna essencial en l’adhesió cel·lular, la curació de ferides i l’embriogènesi. La comunicació de la cèl·lula amb l’entorn també és un factor important en el desenvolupament de tumors, ja que un dels primers canvis que es detecten en un tumor és l’augment de rigidesa. A l’augmentar la duresa de l’entorn, la cèl·lula pot passar de comportar-se normalment a ser cancerígena. Actualment ja existeixen anticancerígens basats en la inhibició de les integrines. Entendre els mecanismes pels quals les integrines influeixen en la resposta de les cèl·lules d’un teixit és essencial per desenvolupar fàrmacs més específics i amb menys efectes secundaris. Així, la identificació de la integrina αvβ3 com a detector de forces la situa com a candidata en el desenvolupament d’anticancerígens, ja que podria explicar part del comportament maligne de tumors associats al canvi de rigidesa.