Investigadors de l’IBEC generen mini-ronyons vascularitzats a partir de cèl·lules mare humanes
Investigadors de l’IBEC han creat per primer cop cultius tridimensionals -organoides- a partir de cèl·lules mare pluripotents, que s’assemblen al teixit embrionari de ronyó humà durant el segon trimestre de gestació.
Investigadors de l’IBEC han creat per primer cop cultius tridimensionals -organoides- a partir de cèl·lules mare pluripotents, que s’assemblen al teixit embrionari de ronyó humà durant el segon trimestre de gestació.Mitjançant l’ús de biomaterials que mimetitzen el micro ambient embrionari els investigadors també han aconseguit que aquests mini ronyons presentin característiques rellevants per al seu ús immediat en el modelatge de patologies renals.
En un estudi publicat ahir en la revista Nature Materials es descriu com investigadors de l’IBEC han generat organoides, o mini òrgans, que s’assemblen al ronyó embrionari humà durant el segon trimestre de gestació,
El grup de Nanodispositius intel·ligents, experts en micro i nanorobots a l’IBEC, ha aconseguit crear robots híbrids en els quals s’ha combinat material sintètic amb teixit muscular viu generat a partir de la bioimpressió 3D.
El grup Infeccions bacterianes: teràpies antimicrobianes de l’IBEC ha publicat dos articles en què ofereix noves esperances per a la recerca urgent d’antimicrobians.
Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han publicat un estudi a la revista Nature Communications que revela que la transferència d’electrons pot tenir lloc mentre la proteïna s’apropa a la seva proteïna complementaria, i no només quan aquestes ja hi estan unides, com es pensava fins ara. 
El grup de Processament i Interpretació de Senyals Biomèdics (BIOSPIN) de l’IBEC ha publicat un article conjuntament amb el King’s College de Londres en el qual es presenten noves tècniques per al monitoratge de pacients amb MPOC mitjançant mètodes no invasius.
Investigadors de l’IBEC i d’IDIBELL han desenvolupat una molècula regulada amb llum que podria millorar els tractaments de quimioteràpia en controlar l’activitat dels agents anticàncer.
Una de les habilitats més envejables dels superherois és la seva capacitat per estirar els seus cossos més enllà dels límits imaginables. 
Les cèl·lules mare embrionàries que donen forma a la cara (cèl·lules de la cresta neural) utilitzen un mecanisme inesperat per desenvolupar les característiques facials, segons revela un nou estudi dirigit per la UCL que involucra a investigadors de l’IBEC.