DONATE

Les proteïnes poden transferir electrons a distància

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han publicat un estudi a la revista Nature Communications que revela que la transferència d’electrons pot tenir lloc mentre la proteïna s’apropa a la seva proteïna complementaria, i no només quan aquestes ja hi estan unides, com es pensava fins ara.

Aquests resultats obren la porta a una nova forma de considerar com interactuen les proteïnes i pot tenir implicacions per entendre millor molts altres processos, com ara la fotosíntesi, la respiració o la desintoxicació, en els quals la transferència d’electrons juga un paper important.
La reubicació d’un electró des d’una entitat química a una altra —la transferència d’electrons (TE)—, no té lloc de forma passiva, sinó que els electrons són transportats de forma individual per les proteïnes redox.

L’enfocament ascendent és suficient per entendre tot un sistema?

El responsable del grup de l’IBEC, Xavier Trepat, ha publicat un article d’opinió a la secció News and Views (Notícies i Opinió) del darrer número de la revista Nature, dedicat a la «Biologia ascendent».

En el seu article «Bottom does not explain top» («El nivell inferior no explica el nivell superior»), Xavier argumenta que entendre com es construeixen les estructures biològiques complexes —o fins i tot les cèl·lules com un tot—, només aporta una certa idea de com funcionen els sistemes biològics en nivells superiors d’organització. Hi ha moltes variables, com ara la densitat, o fins i tot les patologies que pot patir un subjecte, que afecten el comportament cel·lular a nivell de mesoescala, és a dir, a més llarg termini, a una escala més sistèmica que la dels components individuals d’un organisme.

L’IBEC celebra el Dia Mundial de la MPOC amb nous avenços sobre la malaltia

El grup de Processament i Interpretació de Senyals Biomèdics (BIOSPIN) de l’IBEC ha publicat un article conjuntament amb el King’s College de Londres en el qual es presenten noves tècniques per al monitoratge de pacients amb MPOC mitjançant mètodes no invasius.

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una malaltia pulmonar progressiva sense cura en la qual s’estrenyen les vies respiratòries del pacient. Juntament amb altres alteracions mecàniques, aquesta obstrucció de les vies respiratòries augmenta la càrrega dels músculs respiratoris. Aquest fet, en combinació amb la debilitat dels músculs respiratoris en pacients amb MPOC, incrementa el desequilibri de la capacitat de càrrega i contribueix a la presència de dificultat respiratòria. A l’article del grup de l’IBEC es presenta una nova forma d’avaluar la funció muscular inspiratòria, s’utilitza la mecanomiografia, una tècnica no invasiva per mesurar la vibració muscular associada a la contracció muscular, conjuntament amb l’electromiografia de superfície.

Els investigadors de l’IBEC revelen una estratègia per reduir els efectes secundaris de la quimioteràpia

Investigadors de l’IBEC i d’IDIBELL han desenvolupat una molècula regulada amb llum que podria millorar els tractaments de quimioteràpia en controlar l’activitat dels agents anticàncer.

La quimioteràpia (l’ús d’agents citotòxics per matar ràpidament les cèl·lules que proliferen en els tumors) és una de les armes principals en la lluita contra el càncer. Malgrat això, la seva efectivitat i la tolerància del cos a aquesta tècnica sovint estan enormement limitades: a banda de les àrees canceroses, també pot afectar àrees sanes i provocar efectes secundaris.

Investigadors descobreixen cèl·lules superdeformables

Una de les habilitats més envejables dels superherois és la seva capacitat per estirar els seus cossos més enllà dels límits imaginables.

En un estudi publicat avui a la revista Nature, científics han descobert el mecanisme que explica com les nostres cèl·lules poden fer precisament això: deformar-se de forma extrema sense trencar-se.

La investigació de l’IBEC, impulsada per la Fundació Bancària “la Caixa”, i la UPC presenten una nova propietat física de les cèl·lules, que denominen superelasticitat activa, que explica la seva capacitat inusual per suportar deformacions extremes.

La teva cara prové de la part posterior del teu cap

Les cèl·lules mare embrionàries que donen forma a la cara (cèl·lules de la cresta neural) utilitzen un mecanisme inesperat per desenvolupar les característiques facials, segons revela un nou estudi dirigit per la UCL que involucra a investigadors de l’IBEC.

Els investigadors han desxifrat com es mouen aquestes cèl·lules, podent ajudar a comprendre com ocorren els defectes facials, com el paladar fes i la paràlisi facial.

El mecanisme recentment descrit podria ser rellevant per al desenvolupament de noves teràpies, atès que podria estar darrere d’altres processos de migració cel·lular, com la invasió del càncer durant la metàstasi o la cicatrització de ferides.

Col·loca’m!

El grup Signal and Information Processing for Sensing Systems ha descobert una nova tècnica analítica que es pot usar per mesurar els cannabinoides en plantes i tabac.

Treballant amb la Universitat de Còrdova, el grup del Santiago Marco va abordar les limitacions de les tècniques analítiques actuals utilitzades per determinar els cannabinoides en les plantes Cànnabis sativa L., que en la seva majoria es basen en la cromatografia – que implica la separació dels components d’un fluid.

L’expansió de cèl·lules tumorals desafia la física actual

• Investigadors de l’IBEC i la UB descobreixen que l’expansió de cèl·lules tumorals no obeeix les lleis de la física tal com estan formulades actualment. Aquesta descoberta ha estat impulsada per la Fundació Bancària “la Caixa”.

• En un article publicat avui a la revista Nature Physics, els investigadors reformulen aquestes lleis i desenvolupen un nou marc que pot contribuir a predir les condicions en què els tumors inicien la metàstasi.

Un tumor maligne es caracteritza per la seva capacitat de disseminar-se pel seu entorn. Per fer-ho, les cèl·lules del tumor han d’adherir-se al teixit que les envolta (principalment col·lagen) i exercir-hi forces per propulsar-se.

L’apnea del son podria promoure el creixement tumoral en els més joves

Un estudi publicat a l’American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine ha revelat que l’apnea del somni podria promoure el creixement del càncer de pulmó entre els més joves.

Investigadors de l’IBEC, la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic mostren que, contràriament a l’esperat, l’edat pot ser un factor de protecció contra el ràpid desenvolupament tumoral induït per aquesta alteració respiratòria del somni i la seva conseqüència immediata, la hipòxia intermitent.

Millors models in vitro per estudiar l’intestí humà

El grup de l’IBEC Biomimetic Systems for Cell Engineering ha publicat un article de revisió sobre noves estratègies per estudiar l’absorció de fàrmacs en l’intestí a la revista d’alt impacte Trends in Molecular Medicine.

Juntament amb els seus col·laboradors a la Universidade do Porto, el grup d’Elena Martínez examina l’estat de l’art dels models intestinals basats en cèl·lules, que s’han utilitzat per a estudis d’absorció i metabolisme de fàrmacs des de la dècada de 1980.