Investigadors de l’IBEC desenvolupen una plataforma de bioenginyeria que permet detectar molèules pro-inflamatòries presents en desordres musculars
El grup de recerca de Biosensors per a la bioenginyeria liderat per Javier Ramón ha desenvolupat una plataforma de detecció per a la captació in-situ de molècules pro-inflamatòries segregades pels teixits, conegudes com a citoquines. Aquesta nova metodologia obre una porta a la comprensió dels desordres metabòlics presents en les malalties musculars a més a més del desenvolupament d’aplicacions de detecció de drogues.
Tot i que el 40% del total de massa corporal és teixit muscular esquelètic, segons l’Associació Mèdica Estatunidenca, no existeix un perfil mèdic clínic especialitzat en el tractament de malalties musculars. És precisament en aquesta àrea que des de fa uns anys, el grup de recerca del Dr. Javier Ramón a l’IBEC, treballa per omplir l’escletxa entre els trastorns musculars i les teràpies mèdiques específiques.
Segons indica l’estudi, l’estratègia té, a més, l’avantatge de reconèixer al gametocist, la fase transmissible del paràsit. Encapsular dos fàrmacs amb propietats diferents en nanovesícules envoltades per anticossos millora notablement la seva especificitat i eficàcia, segons un estudi liderat per Xavier Fernández-Busquets, director de la unitat mixta de Nanomalària de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”.
Investigadors del grup de recerca Processament de senyals i informació per a sistemes de sensors a l’IBEC, dirigit per Santiago Marco, dissenyen un nanodron que podria identificar gasos tòxics en edificis ensorrats per l’efecte de terratrèmols o d’explosions. El nou aparell, que pesa 35 grams, també podria ser útil per detectar la presència de víctimes en espais tancats i de difícil accés.
Durant l’última dècada, els organoides intestinals s’han convertit en una eina crucial per estudiar la biologia intestinal in vitro. No obstant això, la seva geometria en forma d’esfera limita l’accés de llum de l’organoide, el que dificulta el seu ús en molts experiments funcionals en els quals es requereix accés independent als diferents costats de l’epiteli.
Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) obre la porta a la mobilitat de nous objectes microscòpics utilitzant tota una llibreria d’enzims. Segons els experts, aquests microrobots es podran utilitzar en un futur pròxim amb aplicacions mediambientals i biomèdiques.
Científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya desenvolupen una tècnica que permet saber quina és la funció específica d’un receptor neuronal segons la seva localització en el cervell. L’estudi, publicat a PNAS, es basa en l’activació de fàrmacs fotocommutables amb una precisió micromètrica i ofereix noves oportunitats en neurobiologia.
