L’aire que respires
Es desenvolupa un nou mètode no invasiu per monitoritzar als pacients amb patologies respiratòries
• Nou mètode no invasiu per als pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)
• Nou mètode no invasiu per als pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)
L’article, titulat com “Estimació Límit de Detecció Utilitzant Mesures de la Teoria de la Informació”, aborda el problema del Límit de Detecció (LD) en els mètodes analítics o els instruments de mesura. El LD especifica la quantitat mínima d’analit que pot ser detectada o distingida mitjançant una mesura feta en absència d’aquest analit. El que significa que és el factor limitant en els sistemes de detecció química – que són emprats en un ampli rang d’aplicacions com per exemple en el diagnòstic de malalties, en els mesuraments ambientals, en la detecció de verins o en la seguretat – on un fals positiu o un fals negatiu poden ser desastrosos.
En una breu comunicació publicada avui a la revista Journal of the Royal Society Interface, el grup de Biomaterials per a Teràpies Regeneratives descriu un nou i prometedor mètode per produir bastides nanofibroses amb una recoberta de vidre bioactiu de manera fàcil y econòmica. Aquest vidre no només mimetitza la matriu extracel•lular de l’os, sinó que també s’enfoca al control de la resposta cel•lular mitjançant interaccions físiques i químiques controlades.
Sota la direcció d’investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de l’Escola de Salut Pública de Harvard (HSPH), els científics han descobert que les cèl·lules epitelials —del tipus de les que formen una barrera entre l’interior i l’exterior del cos, com les cèl·lules de la pell— es mouen en grup, impulsades per forces tant des del seu interior com des de les cèl·lules properes per omplir qualsevol espai buit que troben. L’estudi es publica aquesta setmana en un avançament de l’edició en línia de Nature Materials.
Aquestes eines serviran de prototipus per desenvolupar medicaments fotocommutables, el benefici dels quals seria restringir a una regió i temps determinats l’efecte d’un compost, reduint els efectes secundaris en altres regions.
Sorprenentment, els investigadors van descobrir que les cèl·lules es movien com si s’empaitessin les unes a les altres.