Investigadors de l’IBEC han fet un gran salt envers la comprensió de la segona malaltia neurodegenerativa més comú, la malaltia de Parkinson, que afecta aproximadament al 5% de la població en arribar als 85 anys.
Tots hem fet àpats pesants o menjat aliments greixosos i hem fet la broma de que podem sentir com ‘se’ns endureixen les artèries’. Així i tot, la realitat de l’aterosclerosi – quan el greix, el colesterol i altres substàncies s’acumulen en les parets arterials i formen estructures sòlides anomenades plaques – no és cosa de riure. Les conseqüències d’aquesta malaltia poden incloure infarts i afeccions en les artèries coronàries, la principal causa de mort en molts països desenvolupats.
Igual que en una guarderia plena de criatures entremaliades, no es pot esperar que les cèl·lules que contribueixen als processos crucials del cos facin el que vols o el que esperes. Ara, investigadors de l’IBEC han fet un important descobriment que podria contribuir al desenvolupament de teràpies per a malalties espinals i neurals: han descobert què es exactament el que fa que algunes cèl·lules es portin malament en determinades circumstàncies.
Aquesta imatge, que apareix a la portada de novembre de la revista d’alt impacte Trends in Cell Biology, il·lustra el treball d’investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) que varen col·laborar amb científics de Harvard per definir un nou concepte en biologia, la plitotaxi.
El patiment del dolor lumbar és, malauradament, molt familiar per moltes persones. Ara, investigadors han donat un gran pas vers la comprensió d’una de les afeccions més comunes i afeblidores del món industrialitzat, amb resultats que podrien ajudar a predir el començament de la degeneració discal.
Científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) descriuen un gran pas vers la comprensió de l’epilèpsia en un article publicat a Molecular Biology of the Cell.
Processos com la regeneració de teixits i la metàstasi cancerosa depenen de que grups de cèl·lules recorrin grans distàncies sense perdre la seva cohesió, però com ho fan era desconegut fins ara. Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de la Universitat de Harvard han resolt el misteri i desvetllat un nou fenomen en biologia.
Pot ser que estem algunes passes més a prop d’entendre una de les majors patologies que afecten els malalts de fibrosi quística, gràcies a l’investigador sènior Eduard Torrents del grup de Biotecnologia microbiana i interacció hoste-patogen de l’IBEC.En un estudi publicat aquesta setmana en la revista Infection and Immunity de l’ American Society for Microbiology, Eduard i la seva col·laboradora a Estocolm, Britt-Marie Sjöberg, varen observar la síntesi d’ADN en la Pseudomonas aeruginosa, una infecció bacteriana que és una complicació freqüent per moltagent amb fibrosi quística, i una causa habitual de mort en aquests pacients.
El frau en el vi és un problema creixent. Els experts estimen que fins el 10% dels vins oferts als consumidors en alguns països europeus són de menor qualitat del que indica l’etiqueta.És un problema que afecta a tots, des dels col·leccionistes experts al consumidor mig, i tal és la preocupació en alguns països que s’han pres mesures dràstiques: el Cos de Carabiners italià, per exemple, ha format a 25 oficials com a sommelier.
En un estudi publicat a la prestigiosa revista PNAS, l’investigador Xavier Trepat de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, de Barcelona, i els seus col·laboradors han estat observant la migració col·lectiva de cèl·lules, que es dóna en els nostres teixits per bé o per mal: durant el desenvolupament embrionari o la cicatrització de ferides, per exemple, però també en processos cancerosos.