DONATE

Entenent les cèl·lules que es porten malament

Igual que en una guarderia plena de criatures entremaliades, no es pot esperar que les cèl·lules que contribueixen als processos crucials del cos facin el que vols o el que esperes. Ara, investigadors de l’IBEC han fet un important descobriment que podria contribuir al desenvolupament de teràpies per a malalties espinals i neurals: han descobert què es exactament el que fa que algunes cèl·lules es portin malament en determinades circumstàncies.

Plitotaxi: com grups de cèl·lules troben el camí

Les primeres mesures de les forces que impulsen la migració col·lectiva de cèl·lules desvetllen un nou principi de la biologia

Processos com la regeneració de teixits i la metàstasi cancerosa depenen de que grups de cèl·lules recorrin grans distàncies sense perdre la seva cohesió, però com ho fan era desconegut fins ara. Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de la Universitat de Harvard han resolt el misteri i desvetllat un nou fenomen en biologia.

Obrint noves portes per combatre infeccions bacterianes

Pot ser que estem algunes passes més a prop d’entendre una de les majors patologies que afecten els malalts de fibrosi quística, gràcies a l’investigador sènior Eduard Torrents del grup de Biotecnologia microbiana i interacció hoste-patogen de l’IBEC.

En un estudi publicat aquesta setmana en la revista Infection and Immunity de l’ American Society for Microbiology, Eduard i la seva col·laboradora a Estocolm, Britt-Marie Sjöberg, varen observar la síntesi d’ADN en la Pseudomonas aeruginosa, una infecció bacteriana que és una complicació freqüent per moltagent amb fibrosi quística, i una causa habitual de mort en aquests pacients.

Olorar el vi amb miniespectròmetres identifica ràpidament l’origen del vi

El frau en el vi és un problema creixent. Els experts estimen que fins el 10% dels vins oferts als consumidors en alguns països europeus són de menor qualitat del que indica l’etiqueta.

És un problema que afecta a tots, des dels col·leccionistes experts al consumidor mig, i tal és la preocupació en alguns països que s’han pres mesures dràstiques: el Cos de Carabiners italià, per exemple, ha format a 25 oficials com a sommelier.

Un estudi científic suggereix que estem fets de vidre

La gent pot ser fràgil, transparent, o fins i tot canviar segons el vidre amb que se la miri. Ara, tots aquests atributs semblen encara més apropiats, després del descobriment de que les cèl·lules migratòries dels nostres cossos es comporten de forma sorprenentment similar al vidre quan es refreda i s’escalfa.

En un estudi publicat a la prestigiosa revista PNAS, l’investigador Xavier Trepat de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, de Barcelona, i els seus col·laboradors han estat observant la migració col·lectiva de cèl·lules, que es dóna en els nostres teixits per bé o per mal: durant el desenvolupament embrionari o la cicatrització de ferides, per exemple, però també en processos cancerosos.

Electromecànica en dispositius unimoleculars

Apreta un interruptor, gira un comandament o acciona una palanca, i estàs operant un complexe dispositiu electromecànic. Recentment, un investigador de l’IBEC i els seus col·laboradors demostren que es possible construir un dispositiu electromecànic mitjançant un contacte elèctric format amb una sola molècula.

En un estudi publicat a Nature Nanotechnology, Ismael Díez Pérez, un investigador del grup Nanosondes i Nanocommutadors de l’IBEC, juntament amb el Prof. Nongjian Tao de la Universitat Estatal d’Arizona, descriuen com es pot dissenyar un dispositiu format per un sol contacte elèctric unimolecular que permet controlar mecànicament i de manera acurada el flux de corrent elèctric que passa a través del mateix, equivalentment al que s’aconsegueix amb dispositius electrònics estàndards.

MySpine: una columna virtual per a un problema real

Un projecte finançat per la UE busca millorar el tractament i el diagnòstic de les malalties de la columna.

El dolor lumbar no és només desagradable i debilitant per al 25% de la població que el pateix en algun moment de la seva vida, sinó que també té un efecte perniciós en la societat i l’economia. El problema costa a la UE 7.000 € per habitant per any, i és una de les causes més habituals de baixes laborals de llarga durada.