El passat 5 de maig es va celebrar el simposi Before Mechanobiology had a name (abans que la mecanobiologia tingués un nom), amb motiu de la jubilació del Professor Daniel Navajas. L’esdeveniment va rendir homenatge a l’apassionant trajectòria de l’investigador de l’IBEC al llarg de tres dècades, tot centrant-se en la recerca actual en el camp de la mecanobiologia i la biofísica cel·lular.
El professor Daniel Navajas destaca com a pioner en el camp de la mecanobiologia i la biofísica cel·lular, amb una llarga trajectòria que ha conduït a importants èxits científics en mecànica cel·lular. La seva docència i lideratge han impulsat una nova generació de científics i científiques que han establert els seus propis laboratoris fent evolucionar el camp de la mecanobiologia cap a noves direccions.
Així, amb motiu de la jubilació del professor Navajas, l’IBEC va aprofitar aquesta ocasió tan especial per celebrar la mecanobiologia i la biofísica cel·lular. Aquestes disciplines estudien quin paper juguen les forces físiques dins el cos, aprofundint en els mecanismes que s’amaguen rere els canvis en la forma i estructura de cèl·lules i teixits. La celebració es va englobar dins un simposi que combinava xerrades d’antics estudiants, col·laboradors i ponents convidats. Ja fa 16 anys que Daniel Navajas va creuar camins amb l’IBEC. En concret, l’any 2007, quan va establir el seu grup de recerca de Biomecànica cel·lular i respiratòria. La feina de l’equip de Navajas a l’IBEC s’ha focalitzat a millorar el diagnòstic i el tractament de les malalties respiratòries mitjançant l’enginyeria de teixits i la medicina regenerativa.
Tres dècades de recerca en biofísica cel·lular a Barcelona
L’acte va iniciar amb una cerimònia d’obertura a càrrec d’Antoni Trilla, decà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB) i Josep Samitier, director de l’IBEC, que va presentar en Navajas com tot un pioner de la física mèdica.
A continuació en Pere Roca-Cusachs va dedicar unes paraules a l’homenatjat. Roca-Cusachs es una figura que representa aquesta “nova generació de científics” que han continuat expandint els coneixements en el camp de la mecanobiologia gràcies, en part, a poder gaudir de la guia del professor Navajas. I es que l’investigador va realitzar la seva tesi doctoral sota la direcció de Navajas, dins el seu grup de recerca a l’IBEC. Anys més tard, la seva trajectòria el va portar a formar el seu propi grup de recerca sobre Mecanobiologia cel·lular i molecular, també a l’IBEC, que lidera des del 2012.
“Avui, en comptes de dir que el Daniel es genial, volem mostrar-vos-ho, amb la participació dels ponents que ens acompanyen, entre els quals es troben molts dels seus companys i companyes.”, va explicar en Roca-Cusachs.
L’equador de la jornada es va centrar en la recerca actual en el camps de la mecanobiologia i la biofísica cel·lular. Les xerrades es van dividir en tres sessions diferents que van comptar amb la participació d’antics estudiants del Professor Navajas així com de ponents convidats.
Un dels moderadors de les sessions va ser Xavier Trepat, qui també va ser doctorand de Daniel Navajas a la UB i que, el 2008, va establir el seu propi grup de recerca a l’IBEC sobre Dinàmica Integrativa de Cèl·lules i Teixits.
L’acte es va tancar amb dues xerrades més personals. A la primera, Josep Samitier va ressaltar les similituds que existeixen entre el món de la ciència i la nàutica, fent referència a l’afició de Navajas per la navegació.
“Ser científic es sortir a navegar a un mar que no saps on et portarà o quin serà el destí, però has de tenir clares unes idees bàsiques. La naturalesa del professor, que arriba a tenir aquest coneixement, és buscar l’essència de les coses importants i intentar transmetre-la als seus estudiants i companys. Compartir experiències i projectes.”, va explicar Samitier.
La segona i última xerrada va córrer a càrrec de Ramón Farré, professor a la UB i líder de grup a Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi Sunyer (IDIBAPS). Farré va fer un repàs de la història del departament de biomedicina de la UB tot narrant els inicis de Navajas a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Va destacar la implicació de Daniel Navajas per promoure la implantació del grau d’enginyeria biomèdica a la UB, ajudant així a unir els mons de la biofísica i la medicina.
Finalment, el professor Navajas va fer una breu intervenció on va repassar la seva trajectòria, recordant algunes anècdotes amb els seus col·legues investigadors. Va acabar agraint les persones que havien estat part de la seva carrera així com a tot el públic present per haver assistit a l’acte.
