Notícies de recerca Archives - Institute for Bioengineering of Catalonia

octubre 7, 2025

Aconsegueixen revertir l’alzheimer en ratolins amb l’ús de nanopartícules

Un equip internacional codirigit per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Hospital West China de la Universitat de Sichuan (WCHSU) va poder revertir l’Alzheimer en ratolins després de només 3 injeccions amb nanopartícules. L’enfocament innovador per tractar la malaltia se centra a restaurar la funció normal del sistema vascular, en lloc d’actuar sobre les neurones o altres cèl·lules cerebrals, com s’ha fet habitualment fins ara. Aquest assoliment, publicat a la revista Signal Transduction and Targeted Therapy, és un pas prometedor cap a un tractament eficaç per a la malaltia d’Alzheimer.

octubre 1, 2025

Descobert un paper clau dels protons i els ions superòxid en la cadena respiratòria

Un estudi liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) revela que els protons i les espècies reactives d’oxigen són mitjancers en el transport de càrrega a llarga distància en la cadena respiratòria mitocondrial, un procés fonamental en la respiració cel·lular dels organismes. Comprendre aquests mecanismes és clau, ja que els mitocondris actuen com la central energètica de totes les cèl·lules i la seva alteració s’associa a nombroses malalties.

setembre 25, 2025setembre 25, 2025

Les dietes riques en greix alteren de forma diferent els gens en mascles i femelles

Un estudi liderat per l’àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER (CIBERDEM) en col·laboració amb l’institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha demostrat que les dietes riques en greixos modifiquen, de manera distinta en funció del sexe, l’expressió de gens en teixits clau per al control metabòlic. Aquests resultats aporten una nova perspectiva sobre com l’obesitat impacta de manera distinta en funció del sexe.

setembre 10, 2025

Robòtica biohíbrida: músculs i tendons per a robots

Investigadors del Laboratori de Robòtica Blanda de l’ETH Zurich, en col·laboració amb l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, han desenvolupat un sistema biohíbrid que imita la interfície biològica entre els ossos i els músculs, la qual cosa permet una millor transmissió de la força. Aquesta tecnologia podria aplicar-se no només en robòtica, sinó també en el desenvolupament d’implants mèdics.

agost 15, 2025

Graven per primera vegada el procés d’implantació d’un embrió humà en temps real

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) graven per primera vegada la implantació d’embrions humans en temps real, utilitzant un innovador sistema desenvolupat al laboratori que simula les capes externes de l’úter en 3D. La decisió en el procés d’implantació és una de les principals causes d’infertilitat, essent responsable del 60% dels avortaments espontanis. El treball, publicat a la revista Science Advances, pot ajudar a comprendre millor els mecanismes que subjauen el procés d’implantació, millorant les taxes de fertilitat i optimitzant els processos de reproducció assistida.

juliol 25, 2025

Creen una cèl·lula artificial capaç d’orientar-se utilitzant només la química

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han creat la cèl·lula artificial més senzilla del món capaç de navegar químicament, migrant cap a substàncies específiques com ho fan les cèl·lules vives. Aquest avenç, publicat a la revista Science Advances, demostra com les vesícules, bombolles microscòpiques, es poden programar per seguir rastres químics. Aquest descobriment revela els mínims elements necessaris per fer que la vida sintètica es mogui amb un propòsit. Descodificar com naveguen les vesícules permet entendre com es comuniquen les cèl·lules i transporten la seva càrrega, i proporciona un model per dissenyar sistemes d’administració de fàrmacs dirigits.

juny 19, 2025juny 19, 2025

Descobreixen que els embrions poden eliminar infeccions bacterianes abans de formar el seu sistema immune

El treball, liderat per un equip del CSIC i l’IDIBELL amb la col·laboració de l’IBEC, aconsegueix visualitzar cèl·lules d’embrions eliminant infeccions bacterianes, abans de la formació del sistema immune. La investigació descriu un mecanisme de fagocitosi similar al que fan servir els glòbuls blancs, i revela que aquest mecanisme també és present en embrions humans.

juny 11, 2025

Creen un mapa del primer pas en l’agregació de proteïnes de l’alzheimer que dona pistes per a futures teràpies

Es tracta d’una anàlisi a una escala sense precedents: van estudiar més de 140.000 versions del pèptid Aβ42, que forma plaques nocives en el cervell. És el primer mapa que revela com les mutacions afecten una proteïna en el seu estat de transició, una fase efímera i difícil d’estudiar. La troballa obre noves vies per a prevenir l’alzheimer i suggereix un mètode aplicable a l’estudi d’altres proteïnes implicades en diferents patologies. L’estudi, publicat en la revista científica Science Advances, ha estat una col·laboració entre l’Institut Wellcome Sanger, del Regne Unit, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i el Centre de Regulació Genòmica, a Barcelona.

juny 5, 2025

Nova tecnologia per a l’anàlisi serològica massiva

Un estudi de la Universitat de Stanford i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya descriu el desenvolupament d’una innovadora tecnologia que permet analitzar de forma massiva la presència d’anticossos en mostres biològiques. Gràcies a l’ús de partícules microscòpiques marcades amb isòtops estables, aquest avenç supera les tècniques tradicionals, accelerant l’estudi de respostes immunitàries i obrint noves possibilitats per a la recerca biomèdica.

maig 30, 2025maig 30, 2025

Alterar el control de proteïnes del paràsit pot obrir noves vies terapèutiques contra la malària

Investigadors de l’IBEC i ISGlobal han dirigit un estudi que apunta a l’agregació de proteïnes com a possible diana per a trobar noves maneres de reduir la viabilitat del Plasmodium falciparum, el principal agent causant de la malària. En induir l’agregació proteica, van observar trastorns considerables en l’homeòstasi de les proteïnes i una reducció significativa del creixement del paràsit. Els resultats situen el control de l’agregació proteica com una diana prometedora per a les teràpies antimalàriques.