DONATE

L’últim ‘Insight’ de Nature Physics presenta un article IBEC/Crick

L’investigador principal de l’IBEC i professor de recerca ICREA Xavier Trepat ha publicat una ressenya a l’edició ‘Insight: The Physics of Living Systems’ de Nature Physics, en el qual tots els articles han estat co-escrits per un físic i un biòleg.

Escrit amb el seu col·laborador Erik Sahai de l’Institut Francis Crick de Londres, l’article de Trepat, “Mesoscale physical principles of collective cell organization”, revisa la recent evidència que la dinàmica cel·lular i tissular es regeix per principis físics en la mesoescala: força, densitat, forma, adhesió i autopropulsió.

Biomaterials com a plataformes d’alliberament de senyals

El grup de Biomaterials per a teràpies regeneratives de l’IBEC ha publicat una revisió de l’estat de l’art en biomaterials per a la curació de pell que proposa un canvi cap a una atenció més personalitzada.

La cicatrització de ferides en la pell funciona reparant i restaurant el teixit a través d’un procés complex que involucra diferents cèl·lules i molècules que regulen la resposta cel·lular i la remodelació de la matriu extracel·lular. L’article, que ha estat publicat en Advanced Drug Delivery Reviews, comença resumint els últims avanços en teràpies per a la curació, que combinen senyals biomoleculars – per exemple factors de creixement i citoquines – amb cèl·lules.

Inspirant-se en la caixa d’eines d’un fuster

Els grups Smart-Nano-Bio-Devices i Nanobioengineering de l’IBEC s’han unit per resoldre el problema del moviment aleatori de micro i nanomotors.

El grup del Samuel Sánchez ha seguit avançant en la creació de micro i nanodispositius autopropulsats en els darrers anys. Aquests ‘nedadors’ autopropulsats per reaccions catalítiques en fluids, que podrien ser els fluids del nostre cos o simplement aigua, tenen un gran potencial en aplicacions com el subministrament dirigit de medicaments, la recuperació mediambiental o com a elements de subministrament i recuperació en dispositius lab-on-a-xip.

Les propietats de l’aigua canvien a la nanoescala

Una recerca liderada pel National Graphene Institute de la Universitat de Manchester, que ha comptat amb la col·laboració de l’IBEC, revela que la capa d’aigua que cobreix totes les superfícies que ens envolten té propietats elèctriques molt diferents a l’aigua normal.

L’aigua, una de les substàncies més fascinants de la Terra, compta entre les seves moltes propietats inusuals amb una alta polaritzabilitat, és a dir, una forta resposta a un camp elèctric aplicat.

Recentment, no obstant això, un equip de recerca ha descobert que les capes d’aigua de tan sol unes poques molècules de gruix -com l’aigua que cobreix totes les superfícies que ens envolten- es comporta de manera molt diferent a l’aigua normal.

Els bacteris també necessiten vitamines

El grup de l’IBEC Bacterial infections: antimicrobial therapies ha revelat el paper essencial que exerceix una vitamina en el desenvolupament de biopel·lícules bacterianes.

Aquest nou descobriment podria ajudar a comprendre com es propaguen aquests bacteris, la qual cosa ajudarà a dissenyar millors fàrmacs antibacterians específics.

L’espècie bacteriana P. aeruginosa causa infeccions pulmonars cròniques en pacients amb fibrosis quística o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) en formar una biopel·lícula madura, on les cèl·lules s’adhereixen entre si i poden ocupar moltes superfícies diferents, la qual cosa els permet créixer i adaptar-se.

Les forces físiques regulen la divisió cel·lular

Investigadors de l’IBEC ha descobert que la divisió cel·lular que es produeix en teixits epitelials està regulada per forces mecàniques

Aquest descobriment obre la porta a una major comprensió de la proliferació descontrolada de les cèl·lules canceroses en els tumors, i a la seva possible regulació per mitjà de forces físiques.

El resultat de la recerca, que s’ha publicat a la revista Nature Cell Biology, ha estat duta a terme pel grup de recerca del Xavier Trepat, professor ICREA a l’IBEC i professor associat a la UB, i en ella es relaciona l’estat mecànic del teixit amb la progressió al llarg del cicle cel·lular i divisió de les seves cèl·lules.

Les imatges de súper resolució guien el disseny de micronedadors biocompatibles

Dos grups de l’IBEC s’han associat per revelar nous coneixements que puguin impulsar el disseny de micro i nanomotors per a aplicacions de salut.

Aprofitant la resolució del microscopi STORM del grup de Lorenzo Albertazzi, el grup de Samuel Sánchez – en col·laboració amb Erik Schäffer a la Universitat de Tübingen – ha revelat nova informació sobre com els seus nanomotors accionats per enzims aconsegueixen propulsar-se.

Recerca de l’IBEC a la portada de “Trends in Cell Biology”

El darrer article de l’Alberto Elosegui-Artola, el Xavier Trepat i el Pere Roca-Cusachs és portada de l’últim número de la revistaTrends in Cell Biology, de la família editorial Cell.

En ‘Control of Mechanotransduction by Molecular Clutch Dynamics’, els investigadors de l’IBEC revisen com la dinàmica cel·lular i la mecanotransducció són impulsades per la dinàmica de l’ensamblatge molecular.
Seguint la hipòtesi de “l’embragatge molecular”, els investigadors suggereixen que hi ha un mecanisme d’acoblament entre les integrines i l’actina durant la migració cel·lular, mitjançant el qual una sèrie de molècules que interactuen i es desenganxen dinàmicament uneixen les cèl·lules amb el seu microentorn.

Joves de cor: nova finestra temporal de regeneració cardíaca

Un nou estudi en ratolins nounats desenvolupat pel CMR[B], en col·laboració amb l’IBEC i la UB, ha determinat que l’habilitat del cor per regenerar-se després d’una ferida està relacionada la rigidesa de l’entorn cel·lular, i no només amb la capacitat proliferativa de les cèl·lules cardíaques, acotant la finestra de regeneració a 48 hores després del naixement.

El treball de recerca, publicat a Science Advances, obre la porta al desenvolupament de teràpies basades en la modificació farmacològica de la matriu extracel·lular per fomentar la regeneració de teixit després d’un infart o accident cardíac.

Les cèl·lules es comuniquen canviant el seu entorn

Els investigadors de l’IBEC i del MIT han demostrat que les cèl·lules poden fer servir el seu entorn per comunicar-se mecànicament entre si dins dels teixits. És com quan un soldat de l’exèrcit tiba les cordes d’una xarxa d’entrenament perquè el seu company pugui ascendir amb fermesa.

Per proveir els nostres òrgans i teixits, les cèl·lules necessiten detectar i respondre constantment als estímuls mecànics del seu entorn. En general, les cèl·lules que componen el nostre organisme estan immerses en una matriu extracel·lular (MEC), un biopolímer fet de proteïnes i glicoproteïnes – com el col·lagen o la fibrina. Aquesta MEC proporciona a les cèl·lules una forma d’interactuar amb altres cèl·lules, obtenir nutrients, eliminar residus i, finalment, formar teixits integrals i funcionals.

Quan les cèl·lules es mouen, divideixen o diferencien, la MEC juga un paper important en la funció cel·lular, per la qual cosa és vital entendre amb detall les interaccions cèl·lula-matriu. No obstant això, es desconeixen molts detalls sobre com les pròpies cèl·lules afecten a la mecànica d’aquesta matriu circumdant.