Notícies de recerca

En un article publicat avui en la revista Nature Cell Biology, Pere Roca-Cusachs, investigador principal júnior de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i professor agregat de la Universitat de Barcelona (UB), juntament els seus col·laboradors de la Universitat de Columbia i l’Institut de Mecanobiologia de Singapur, revelen la funció potencial d’una proteïna del citosquelet cel·lular com a repressora del càncer.

La capacitat de les cèl·lules de detectar la rigidesa de la matriu extracel·lular -un conjunt de molècules que proporcionen suport estructural i bioquímic- afecta la seva activitat en el desenvolupament, en la cicatrització de ferides i en altres processos essencials.

In some research conducted with his colleagues at the University of California San Diego, IBEC senior researcher Jordi Fonollosa has shed some light on the mechanisms behind how we memorize sequences – as well as how failures in these mechanisms can provide insight into neurological disorders.

Previous behavioral experiments suggest that humans and some animals learn and recall sequences in smaller segments.

Havent mesurat per primera vegada la polarització elèctrica del DNA l’any passat – una propietat fonamental que influencia directament en les funcions biològiques – el grup de l’IBEC Caracterització Bioelècrtica a la Nanoescala ha fet un avanç encara més gran en la comprensió de les propietats dielèctriques dels constituents cel·lulars mitjançant la mesura de la polarització elèctrica dels principals components de la membrana cel·lular – lípids, esterols i proteïnes – amb una resolució espacial menor de 50nm.

La membrana cel·lular juga un paper essencial i fonamental en el fenomen bioelèctric. S’ha trobat a llocs com a les neurones o a les cèl·lules cardíaques i regula l’intercanvi de ions entre la cèl·lula i l’ambient, així com permet la formació de potencials elèctrics que poden propagar-se al llarg de grans distàncies.

Una col·laboració de l’IBEC amb Investigadors de la UAB posa al descobert un micobacteri més efectiu per tractar el càncer de bufeta superficial que, a diferència dels emprats actualment, no té risc de provocar infeccions.

Els micobacteris són els únics bacteris que s’utilitzen per al tractament del càncer. En el cas del càncer de bufeta superficial, el micobacteri Mycobacterium bovis (BCG) s’administra a través d’un catèter directament dins la bufeta en els pacients, després de l’extirpació del tumor. El BCG evita l’aparició de nous tumors però, malgrat la seva eficàcia, aquest tractament comporta nombrosos efectes adversos, i els més greus d’ells són casos d’infeccions per BCG que han de tractar-se amb fàrmacs antituberculosos.

Investigadors de l’IBEC i els seus col·laboradors han desenvolupat nanomotors per a aplicacions biomèdiques que són propulsats per enzims, com la glucosa oxidasa, que els fa completament biocompatibles.

En un estudi publicat avui en Nanoletters, el Prof. Samuel Sánchez, responsable de grup de l’IBEC i investigador ICREA, i els seus col·laboradors en el Max Planck Institute for Intelligent Systems (MPI-IS), la Universitat de Tübingen i el Max Planck for Solid State Research, a Alemanya, descriuen la fabricació del primer nanomotor sintètic al món propulsat per un enzim que utilitza combustible biocompatible, la qual cosa soluciona els desavantatges dels sistemes actuals.

El grup de Biomaterials per a Teràpies Regeneratives ha publicat un article a Nanoscale explicant una nova marca de biomaterials que ells han creat que prepara el camí cap a la quarta generació d’estructures eficaces per a la regeneració de teixits.

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han revelat que la proteïna priònica cel·lular (PrPC) -associada a una gran quantitat de funcions biològiques, com la proliferació cel·lular, la diferenciació i la senyalització- juga un paper determinant en l’epilèpsia.

A l’última edició de Scientific Reports, revista del grup Nature, el grup de Neurobiotecnologia Molecular i Cel·lular de l’IBEC

Un estudi de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) revela com les cèl·lules eviten trencar-se durant les contínues deformacions que sofreixen en la majoria de processos biològics

Durant processos biològics crítics com el desenvolupament embrionari, la respiració, el bombament del cor, la curació de ferides o el creixement de tumors, milions de cèl·lules s’estiren i es deformen per adaptar-se al seu entorn. La membrana que embolica la cèl·lula, encara que rígida i poc flexible, suporta totes aquestes deformacions utilitzant un sistema, fins ara desconegut, que evita la seva ruptura.

La unitat conjunta de l’IBEC i l’ISGlobal, Nanomalaria, ha publicat una nova estratègia terapèutica contra la Malària.

L’estudi, publicat a Journal of Controlled Release, ataca un obstacle important en els tractaments de Malària, que és que la majoria dels fàrmacs anti-malària comencen a fer efecte en les cèl·lules infectades massa tard en el cicle vital de Plasmodium, quan els seus efectes són sovint massa febles per a ser letals per al paràsit. El treball s’ha dut a terme en col·laboració amb GlaxoSmithKline, com un dels pocs casos d’associació entre la indústria i la recerca en el desenvolupament de nanofàrmacs antipalúdics innovadors.

Un estudi publicat avui a Journal of Controlled Release descriu una nova estrategia amb nanopartícules dirigida a infeccions difícils d’abordar causades per biofilms formats per bacteries.

Dos grups del IBEC han treballat junts per desenvolupar un nou tipos de nanopartícula que pugui combatre les infeccions cròniques causades per biofilms formats per bacteries.