Notícies de recerca

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), en col·laboració amb l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón i dos grups dels EUA han creat, per primera vegada, empelts de cor a partir de cèl·lules mare pluripotents humanes en un període inferior a un mes.

L’estudi, publicat recentment en la revista Biomaterials, descriu com els investigadors han descel·lularitzat cors humans qualificats com “no aptes per al trasplantament” per l’Organització Nacional de Trasplantaments, deixant la matriu extracel·lular intacta i lliure de cèl·lules, i a continuació, l’han repoblat amb cèl·lules cardíaques obtingudes a partir de tècniques d’edició del genoma en cèl·lules mares pluripotents humanes (hPSCs) (cèl·lules no diferenciades, a partir de les quals es poden desenvolupar altres tipus cel·lulars). Les cèl·lules mare pluripotents són crucials per a aquest procés, ja que el cos no és capaç de generar noves cèl·lules cardíaques després d’un atac al cor o un altre tipus de dany cardíac.

Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) juntament amb els seus col·laboradors han definit un nou tipus de marcadors de virulència bacteriana que poden ajudar a detectar i prevenir els brots d’infeccions provocats per Escherichia coli.

La majoria de les soques bacterianes d’ E. coli, es troben de forma natural en l’intestí humà i no suposen cap risc per a la salut, a excepció de determinats tipus d’aquests bacteris (patotip), alguns dels quals causen intoxicacions alimentàries que pot arribar a ser mortals. Una d’aquestes soques virulentes d’E. coli, el serotip O104: H4, va causar un important brot infecciós a Alemanya durant l’any 2011, associat a una alta prevalença de la síndrome hemolític-urèmic. Es tractava d’una soca d’evolució recent que va fer que es registrés l’índex més gran de mortaldat per E. coli de tots els temps.

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) estan més a prop de comprendre com els bacteris provoquen infeccions cròniques mitjançant la identificació dels enzims clau que els permeten crear les condicions adequades per a la infecció en forma de biopel·lícula, la qual cosa ajudarà a millorar el disseny de fàrmacs antibacterians específics.

Quan els bacteris P. aeruginosa provoquen infeccions cròniques de pulmó, com per exemple en pacients de Fibrosi Quística o de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (EPOC), significa que han estat capaces de formar una biopel·lícula madura in situ que els permet créixer i adaptar-se.

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han descobert el mecanisme mitjançant el qual la rigidesa del teixit activa el càncer. Aquest nou coneixement obre portes cap a nous tractaments per frenar, o fins i tot detenir, el creixement de tumors.

Els resultats, fruit de la col·laboració entre investigadors de l’IBEC i de l’Institute of Technology de Geòrgia, es publiquen avui a la prestigiosa revista Nature Cell Biology, on s’identifica el mecanisme mitjançant el qual la rigidesa del teixit activa un important oncogen anomenat YAP.

Aquesta imatge mostra la primera catàlisi d’una reacció química mitjançant un camp elèctric, això podria revolucionar la manera en la qual produïm productes químics per a aplicacions en la vida quotidiana.

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), la Universitat de Barcelona (UB) i dues universitats a Austràlia han introduït una nova forma de catalitzar (accelerar) reaccions químiques mitjançant l’aplicació d’un camp elèctric entre les molècules reaccionants. Això obre la porta a la fabricació de compostos químics utilitzats habitualment en medicaments i materials industrials, d’una manera més ràpida i econòmica.

La reacció estudiada va ser una reacció clàssica, Diels-Alder, que es va dur a terme entre dos nano-elèctrodes contenint les molècules reactives i sota un camp elèctric orientat en tots dos.

El potencial terapèutic de molts fàrmacs es veu entorpit perquè els ronyons ho eliminen massa ràpidament, tenen propietats indesitjables, no són selectius o no entren correctament a l’interior cel·lular.

Ara, el nou investigador principal júnior de l’IBEC, Lorenzo Albertazzi, i els seus excompanys de la Universitat de Tecnologia d’Eindhoven, que treballen juntament amb Novartis, un soci en la indústria, han fet un salt en l’àmbit dels vectors administradors de fàrmacs mitjançant el desenvolupament d’un nou tipus de vehicle amb algunes millores innovadores.

Investigadors de l’IBEC, en col·laboració amb el Max-Planck Institute for Intelligent Systems i la Universitat de Stuttgart, han descrit, en un article publicat avui en la revista Nature Communications, un tipus de micromotor que es guia utilitzant diminuts patrons topogràfics en les superfícies per les quals es desplaça.

Els anteriors micromotors de Samuel Sánchez i Mykola Tasinkevych es guiaven a través dels fluids utilitzant un revestiment magnètic dissenyat especialment, la qual cosa permetia que, combinat amb camps magnètics externs, es pogués controlar la seva trajectòria.