Notícies de recerca

Investigadors del grup de l’IBEC Molecular and Cellular Neurobiotechnology descobreixen que la proteïna Sema3E i el seu receptor PlexinD1 controlen la proliferació de les cèl·lules mare adultes de l’hipocamp.

A més, el binomi Sema3E – PlexinD1 ha demostrat ser crucial per al correcte posicionament de les noves neurones, així com per al correcte desenvolupament de les seves connexions i el manteniment de les oscil·lacions gamma cerebrals que es generen en l’hipocamp adult.

Investigadors que treballen en el grup Signal and information processing for sensing systems i en l’Institut de Ciències de la Salut de Nestlé han publicat un estudi seleccionat com a portada d’un número especial de la revista Proteomics: Clinical Applications.

L’article, amb l’estudiant de doctorat Sergio Oller com a primer autor, identifica proteïnes associades amb la pèrdua i el manteniment de pes, i explora la seva relació amb l’índex de massa corporal, massa grassa i resistència i sensibilitat a la insulina, identificant biomarcadors potencials per a la pèrdua i el manteniment de pes.

En el seu esforç per aconseguir biomaterials funcionals per a la regeneració de teixits, el grup de l’IBEC Biomaterials for Regenerative Therapies ha dissenyat un nou material que promou la formació i maduració de vasos sanguinis in vivo.

A l’article, publicat en Acta Biomaterialia a finals de l’any passat, el grup i els seus col·laboradors del Georgia Institute of Technology presenten un nou hidrogel implantable que conté cèl·lules mare mesenquimals humanes (hMSC, de l’anglès human mesenchymal stromal cells) i micropartícules alliberadores de calci.

Investigadors de l’IBEC en col·laboració amb el Max Planck Institute for Intelligent Systems han desenvolupat nanomotors que funcionen amb una font d’energia lliure de combustibles, innòcua i il·limitada: la llum.

Gran part dels nano i micromotors dissenyats per a aplicacions biomèdiques – com el subministrament dirigit de fàrmacs – empren materials catalítics per impulsar-se a través del seu entorn.

Dissabte passat Messi i Ronaldo van desplegar una vegada més les seves habilitats sobrenaturals durant l’esperat “clàssic” de la temporada. La pedra angular de la seva talent recau en la increïble capacitat dels jugadors per controlar el seu cos, anticipant els moviments dels membres del seu equip, els seus oponents i molt especialment de la pilota.

Aquesta anticipació motora és essencial per als esports, però també subjeu en la nostra activitat quotidiana, sigui per emprendre el pas, agafar un objecte o escriure en un teclat. Però com es controlen totes aquestes accions?

Aquest descobriment, dut a terme per investigadors de l’IBEC, podria ajudar a desenvolupar nous antibiòtics contra els bacteris súper resistents.

L’estudi publicat en la revista Scientific Reports està liderat per un equip d’investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”.

Investigadors de l’Institut de l’IBEC han demostrat per primera vegada com els bacteris responen a condicions adverses, com quan estan sotmesos a tractaments farmacològics.

Investigadors de l’IBEC han demostrat que els seus nanorobots propulsats amb enzims milloren el subministrament de fàrmacs en comparació amb els nanorobots passius.

L’article, publicat en Advanced Functional Materials, és el resultat de dos anys de recerca a l’IBEC, en els quals el grup de Samuel Sánchez ha estat experimentant amb la catàlisi enzimàtica per impulsar micro i nanomotors. En consumir combustibles biocompatibles, aquestes nanopartícules es poden utilitzar per a aplicacions biomèdiques, com l’alliberament dirigit de fàrmacs a les cèl·lules canceroses.

El procés mitjançant el qual les cèl·lules són capaces de percebre el seu entorn està regulat per la detecció de forces. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat a la revista Nature liderat per l’equip de Pere Roca-Cusachs, investigador principal a l’IBEC i professor a la UB, i que ha estat impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”.

“En la recerca hem determinat com les cèl·lules detecten la posició de les molècules (o lligands) del seu entorn, amb precisió nanomètrica”, explica Pere. “En adherir-se als seus lligands, les cèl·lules hi apliquen una força que poden detectar. Com que aquesta força depèn de la distribució espacial dels lligands, això permet a les cèl·lules temptejar el seu entorn.