Noticias de investigación

La explosión Cambriana es ampliamente considerada uno de los episodios más relevantes de la historia de la vida sobre la Tierra, con la aparición por primera vez en el registro fósil de la mayor parte de las divisiones de los animales.

Sin embargo, las causas de este origen han sido objeto de debate durante décadas y la pregunta de qué desencadenó la organización de los microorganismos unicelulares de la Era Precambriana (hace 500 millones de años) en organismos multicelulares ha permanecido sin respuesta hasta ahora.

La cèl·lula realitza l’enllaç amb els diferents components de l’exterior principalment a través d’unes molècules anomenades integrines.

L’enllaç amb la fibronectina, present en la matriu extracel·lular, el realitzen dues integrines, la α₅β₁ i la α_vβ₃. Però, per què hi ha dues molècules per enllaçar amb un mateix component extracel·lular?

El Prof. José Antonio del Río, cap de la línea de Neurobiotecnologia Molecular i Cel·lular de l’IBEC, ha participat en un treball sobre regeneració neuronal publicat a la prestigiosa revista Chemistry and Biology del grup Cell.

Investigador de l’IBEC en col·laboració amb un equip encapçalat per Harvard apareix a la revista PNAS

«La cèl·lula eucariota és com una bossa opaca a escala micromètrica i la naturalesa del seu contingut és desconeguda».

Investigadors de l’IBEC, l’IRB Barcelona i la UB identifiquen l’estratègia que usen els Enterobacteris per adquirir resistència i patogenicitat.

L’augment d’infeccions causades per bacteris multiresistents és un problema creixent de salut pública, sobretot en entorns hospitalaris, on la situació és greu.

Gabriel Gomila i Laura Fumagalli, de la línia de recerca Caracterizació Bioelèctrica a la Nanoescala de l’IBEC, són dos dels autors de l’estudi.

En qualsevol procés biològic es produeixen múltiples interaccions a nivell molecular que resulta impossible observar en temps real en cèl·lules vives, ja que els microscopis òptics actuals no poden enfocar la llum a escales inferiors a 350 nanòmetres.

No obstant, nous descobriments en l’àrea de la nanofotònica podrien permetre en breu la visualització de processos moleculars amb una resolució òptica de 10 nanòmetres.

Un equip internacional d’investigadors liderat per Eduard Torrents de l’Intitut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ubicat al Parc Científic de Barcelona, i Britt-Marie Sjöberg del Departament de Biologia Molecular i Genòmica Funcional de la Universitat d’Estocolm, en col·laboració amb científics de la Universitat de Western Ontario de Canadà, ha descobert com la síntesi d’algunes molècules precursores del DNA podria haver-se desenvolupat al llarg de l’evolució.

El treball, que s’ha publicat a l’edició electrònica de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), es basa en l’estudi de l’enzim responsable de la síntesi d’aquestes molècules en un virus bacterià.