Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i del Centre Mèdic Universitari de Göttingen a Alemanya han aconseguit, per primera vegada, l’estimulació auditiva in vivo activada per llum sense necessitat de manipulació genètica. Aquest nou fàrmac controlat per llum i capaç d’activar les vies neuronals implicades en l’audició, pot contribuir a millorar la resolució espectral dels implants coclears utilitzats per persones amb pèrdua auditiva profunda o sordesa.
Investigadors desenvolupen micro- i nanorobots autònoms i amb activitat antimicrobiana, capaços d’atacar als bacteris en el lloc d’infecció. El treball ha estat coliderat per Samuel Sánchez (Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Cesar de la Fuente-Núñez (Univ. de Pensilvània, USA). La nova tecnologia, testada en ratolins, és una valuosa eina per al tractament d’infeccions bacterianes de manera controlada i localitzada. En un futur no gaire llunyà podria ajudar a combatre infeccions.
En una col·laboració internacional, investigadors liderats per Nuria Montserrat, Professora de Recerca ICREA a l’IBEC, han generat mini ronyons humans que simulen el ronyó d’una persona amb diabetis en les etapes inicials de la malaltia. Aquests mini ronyons diabètics obren les portes a estudiar, entre altres, la relació entre la diabetis i la COVID-19.
Investigadors de l’IBEC, en col·laboració amb l’IDIBAPS a Barcelona, han desenvolupat petites esferes capaces de respondre a variacions als nivells de glucosa, i de produir insulina, in vitro. Aquests esferoides biomimètics, i no tòxics, contenen cèl·lules β pancreàtiques i es preparen utilitzant tecnologia de bioimpressió 3D. Aquest enfocament podria ajudar, en el futur, a millorar els resultats clínics de les estratègies de trasplantament de cèl·lules β que es fan servir el tractament de la diabetis, així com per a les plataformes in vitro de desenvolupament de fàrmacs.
La fusió de cèl·lules retinianes humanes amb cèl·lules mare adultes podria ser una futura estratègia terapèutica per a tractar el dany retinià i la discapacitat visual, segons les troballes d’un nou estudi publicat a la revista eBioMedicine, amb participació del grup de recerca de la Nuria Montserrat a l’IBEC. Les cèl·lules híbrides “desperten” la capacitat regenerativa del teixit de la retina humana, un tret que es creia exclusiu dels vertebrats de sang freda.
Investigadors de l’IBEC, en col·laboració amb hospitals i socis internacionals, han observat que la deficiència de la proteïna priònica cel·lular provoca dèficits de comportament, deficiències en l’aprenentatge i un augment de l’excitabilitat del cervell semblant a l’epilèpsia, en ratolins.
Els investigadors de l’IBEC, en col·laboració amb investigadors clínics de l’Hospital de Sant Pau i de l’Hospital Clínic de Barcelona, utilitzen «nassos electrònics» i aprenentatge automàtic per analitzar l’alè dels pacients i identificar, amb molta precisió, aquells que presenten infeccions pulmonars per P. aeruginosa, un patogen multiresistent. Aquest mètode pot representar una eina no invasiva i efectiva per diagnosticar i monitorar pacients amb una infecció pulmonar bacteriana, i oferir una alternativa més ràpida als cultius d’esput estàndards.
El projecte europeu BRIGHTER, coordinat per l’IBEC, està desenvolupant una nova tecnologia per fabricar teixits humans funcionals com a alternativa a l’experimentació animal en l’àmbit de la recerca biomèdica. Es tracta d’una innovadora tecnologia de bioimpressió 3D basada en llum, que fabrica els teixits a partir de cultius cel·lulars tridimensionals. En un futur aquesta tecnologia fins i tot es podria fer servir per produir òrgans al laboratori.
Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de l’Institut Guttmann – Hospital de Neurorehabilitació desenvolupen un nou mètode per relacionar, de manera quantitativa i personalitzada, el nivell de lesió medul·lar amb la funcionalitat del tronc.
En un recent article en la revista Nature Chemical Biology, un equip d’investigadors del ICMS/TUE i de l’IBEC, juntament amb investigadors de la Universitat de Leiden, desxifren les interaccions de molècules individuals de sucre amb cèl·lules, a través de la microscòpia de superresolución. L’article va aparèixer en la portada de l’edició de novembre de la revista.
