El treball, liderat per un equip del CSIC i l’IDIBELL amb la col·laboració de l’IBEC, aconsegueix visualitzar cèl·lules d’embrions eliminant infeccions bacterianes, abans de la formació del sistema immune. La investigació descriu un mecanisme de fagocitosi similar al que fan servir els glòbuls blancs, i revela que aquest mecanisme també és present en embrions humans.
Es tracta d’una anàlisi a una escala sense precedents: van estudiar més de 140.000 versions del pèptid Aβ42, que forma plaques nocives en el cervell. És el primer mapa que revela com les mutacions afecten una proteïna en el seu estat de transició, una fase efímera i difícil d’estudiar. La troballa obre noves vies per a prevenir l’alzheimer i suggereix un mètode aplicable a l’estudi d’altres proteïnes implicades en diferents patologies. L’estudi, publicat en la revista científica Science Advances, ha estat una col·laboració entre l’Institut Wellcome Sanger, del Regne Unit, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i el Centre de Regulació Genòmica, a Barcelona.
Un estudi de la Universitat de Stanford i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya descriu el desenvolupament d’una innovadora tecnologia que permet analitzar de forma massiva la presència d’anticossos en mostres biològiques. Gràcies a l’ús de partícules microscòpiques marcades amb isòtops estables, aquest avenç supera les tècniques tradicionals, accelerant l’estudi de respostes immunitàries i obrint noves possibilitats per a la recerca biomèdica.
Investigadors de l’IBEC i ISGlobal han dirigit un estudi que apunta a l’agregació de proteïnes com a possible diana per a trobar noves maneres de reduir la viabilitat del Plasmodium falciparum, el principal agent causant de la malària. En induir l’agregació proteica, van observar trastorns considerables en l’homeòstasi de les proteïnes i una reducció significativa del creixement del paràsit. Els resultats situen el control de l’agregació proteica com una diana prometedora per a les teràpies antimalàriques.
El nou tractament, basat en nanofibres i trehalosa, un sucre natural de les plantes, atrapa i neutralitza les proteïnes tòxiques per aturar la progressió de la malaltia. Un cop atrapades, les proteïnes tòxiques ja no poden penetrar en les neurones i es degraden sense causar danys. L’estudi, publicat a la revista Journal of the American Chemical Society ha estat desenvolupat per científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i la Northwestern University, als Estats Units.
Un estudi liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha descobert com la coinfecció per Pseudomonas aeruginosa i Mycobacterium abscessus, dos patògens pulmonars comuns, pot suprimir la resposta immunitària i empitjorar el pronòstic de pacients amb malalties respiratòries. Les troballes, publicades a la revista Virulence, proporcionen una nova visió de per què les infeccions polimicrobianes són particularment difícils de tractar i obren la porta a noves estratègies terapèutiques.
La nova IA aconsegueix predir quan i per què té lloc l’agregació de proteïnes, un mecanisme vinculat a l’alzheimer i altres 50 malalties que afecten 500 milions de persones. Els resultats mostren un gran potencial per a la recerca en malalties neurodegeneratives i la millora de la producció de fàrmacs, reduint costos i augmentant l’eficiència. L’estudi, publicat a Science Advances, és fruit de la col·laboració entre el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya revela que l’assaig funcional dynamic BH3 profiling (DBP) és capaç de predir si tractaments específics seran efectius en aquests pacients de càncer de pulmó de cèl·lules no petites. La tècnica ajuda a determinar quina teràpia serà més eficaç provant-ho directament en cèl·lules vives, tot millorant les teràpies personalitzades.
Un estudi liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i la Universitat de Ciència i Tecnologia de Pohang (POSTECH) a Corea del Sud descriu el desenvolupament de nanomotors propulsats per urea que milloren la immunoteràpia contra el càncer de bufeta. Els nanomotors activen el sistema immunitari de manera més eficient i superen l’eficàcia dels tractaments utilitzats actualment, oferint noves oportunitats en oncologia.
El Micro Immune Response On chip (MIRO) permet replicar els tumors i el seu entorn, per conèixer la seva resposta als tractaments basats en inmunoteràpia. El dispositiu, que ja s’ha provat amb èxit en mostres de càncer de mama, pot ser clau per desenvolupar nous tractaments i determinar quina és la teràpia més adequada per a cada pacient de manera personalitzada. El treball, publica Nature Communications, és fruit de la col·laboració entre l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar.