L’oli d’oliva ofereix dues poderoses armes en la lluita contra la resistència bacteriana
Investigadors del grup d’Infeccions Bacterianes: Teràpies Antimicrobianes de l’IBEC i de la Universitat de Granada han creat dos potents antimicrobians a partir de l’àcid oleanòlic i l’àcid maslínic, tots dos presents a l’oli d’oliva.
L’estudi, publicat a la revista ACS Infectious Diseases, ha demostrat l’efecte d’aquests derivats sobre el bacteri Staphylococcus aureus, un dels principals causants d’infeccions en catèters i pròtesis hospitalàries
Or líquid. Així és com totes les cultures mediterrànies s’han referit a l’oli d’oliva al llarg de la història. El seu sabor captivador, la seva textura i el seu paper en la gastronomia han estat algunes de les qualitats que hi han contribuït. Però l’oli d’oliva també és un gran aliat quan parlem de salut: des de propietats antiinflamatòries fins beneficis per al sistema cardiovascular, passant per efectes antitumorals recentment descoberts.
Ara, científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de la Universitat de Granada (UGR) s’han proposat incrementar les ja conegudes propietats antimicrobianes de l’oli d’oliva. Per a això, han sintetitzat a partir de dos compostos presents en l’oli d’oliva
Segons indica l’estudi, l’estratègia té, a més, l’avantatge de reconèixer al gametocist, la fase transmissible del paràsit. Encapsular dos fàrmacs amb propietats diferents en nanovesícules envoltades per anticossos millora notablement la seva especificitat i eficàcia, segons un estudi liderat per Xavier Fernández-Busquets, director de la unitat mixta de Nanomalària de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”.
Investigadors del grup de recerca Processament de senyals i informació per a sistemes de sensors a l’IBEC, dirigit per Santiago Marco, dissenyen un nanodron que podria identificar gasos tòxics en edificis ensorrats per l’efecte de terratrèmols o d’explosions. El nou aparell, que pesa 35 grams, també podria ser útil per detectar la presència de víctimes en espais tancats i de difícil accés.
Durant l’última dècada, els organoides intestinals s’han convertit en una eina crucial per estudiar la biologia intestinal in vitro. No obstant això, la seva geometria en forma d’esfera limita l’accés de llum de l’organoide, el que dificulta el seu ús en molts experiments funcionals en els quals es requereix accés independent als diferents costats de l’epiteli.
Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) obre la porta a la mobilitat de nous objectes microscòpics utilitzant tota una llibreria d’enzims. Segons els experts, aquests microrobots es podran utilitzar en un futur pròxim amb aplicacions mediambientals i biomèdiques.
Científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya desenvolupen una tècnica que permet saber quina és la funció específica d’un receptor neuronal segons la seva localització en el cervell. L’estudi, publicat a PNAS, es basa en l’activació de fàrmacs fotocommutables amb una precisió micromètrica i ofereix noves oportunitats en neurobiologia.