DONATE

Un teléfono inteligente para detectar la apnea del sueño en casa

El grupo de Procesamiento e interpretación de señales biomédicas del Instituto de Bioingeniería de Cataluña (IBEC) ha desarrollado un sistema que permitiría diagnosticar de manera económica, fiable y no invasiva la apnea obstructiva del sueño (AOS), un trastorno del sueño que se caracteriza por el cese recurrente del flujo de aire durante el sueño. Los investigadores proponen un novedoso método consistente en el análisis de señales acústicas registradas con un teléfono inteligente.

Dormir, igual que respirar, es una acción que realizamos a lo largo de nuestras vidas. El sueño, que representa más del 25 % de nuestro tiempo, es el estado natural de descanso del cuerpo y constituye un factor importante para su autorregulación. Sin embargo, existen varias enfermedades que afectan a la calidad del sueño y que pueden producir síntomas de distinta gravedad.

Investigadors duen a terme milers de mutacions per comprendre millor l’esclerosi lateral amiotròfica

Investigadors de l’IBEC i el CRG a Barcelona utilitzen una tècnica denominada ‘mutagènesi d’alt rendiment’ per estudiar l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i n’obtenen resultats inesperats.

Aquests resultats van demostrar que l’agregació de TDP-43, no només no és perjudicial sinó que, en realitat, protegeix les cèl·lules, fet que canvia el que se sabia sobre l’ELA i obre la porta a enfocaments terapèutics totalment nous.

L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia devastadora i incurable del sistema nerviós que afecta les cèl·lules nervioses del cervell i la medul·la espinal i que provoca pèrdua de control muscular i, habitualment, la mort al cap de pocs anys de ser diagnosticada. En l’ELA, com en altres malalties neurodegeneratives, fa temps que es consideren certs agregats de proteïnes com a trets distintius patològics, tot i que encara no se sap amb claredat la causa real de la malaltia. De fet, la reducció de l’agregació d’aquestes proteïnes no ha tingut èxit com a

L’oli d’oliva ofereix dues poderoses armes en la lluita contra la resistència bacteriana

Investigadors del grup d’Infeccions Bacterianes: Teràpies Antimicrobianes de l’IBEC i de la Universitat de Granada han creat dos potents antimicrobians a partir de l’àcid oleanòlic i l’àcid maslínic, tots dos presents a l’oli d’oliva.

L’estudi, publicat a la revista ACS Infectious Diseases, ha demostrat l’efecte d’aquests derivats sobre el bacteri Staphylococcus aureus, un dels principals causants d’infeccions en catèters i pròtesis hospitalàries
Or líquid. Així és com totes les cultures mediterrànies s’han referit a l’oli d’oliva al llarg de la història. El seu sabor captivador, la seva textura i el seu paper en la gastronomia han estat algunes de les qualitats que hi han contribuït. Però l’oli d’oliva també és un gran aliat quan parlem de salut: des de propietats antiinflamatòries fins beneficis per al sistema cardiovascular, passant per efectes antitumorals recentment descoberts.  
Ara, científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de la Universitat de Granada (UGR) s’han proposat incrementar les ja conegudes propietats antimicrobianes de l’oli d’oliva. Per a això, han sintetitzat a partir de dos compostos presents en l’oli d’oliva

Investigadors de l’IBEC desenvolupen una plataforma de bioenginyeria que permet detectar molèules pro-inflamatòries presents en desordres musculars

El grup de recerca de Biosensors per a la bioenginyeria liderat per Javier Ramón ha desenvolupat una plataforma de detecció per a la captació in-situ de molècules pro-inflamatòries segregades pels teixits, conegudes com a citoquines. Aquesta nova metodologia obre una porta a la comprensió dels desordres metabòlics presents en les malalties musculars a més a més del desenvolupament d’aplicacions de detecció de drogues.

Tot i que el 40% del total de massa corporal és teixit muscular esquelètic, segons l’Associació Mèdica Estatunidenca, no existeix un perfil mèdic clínic especialitzat en el tractament de malalties musculars. És precisament en aquesta àrea que des de fa uns anys, el grup de recerca del Dr. Javier Ramón a l’IBEC, treballa per omplir l’escletxa entre els trastorns musculars i les teràpies mèdiques específiques.

Els nanovectors podrien millorar l’administració combinada de fàrmacs contra la malària

Nanovector_IBEC

Nanovector_IBECSegons indica l’estudi, l’estratègia té, a més, l’avantatge de reconèixer al gametocist, la fase transmissible del paràsit. Encapsular dos fàrmacs amb propietats diferents en nanovesícules envoltades per anticossos millora notablement la seva especificitat i eficàcia, segons un estudi liderat per Xavier Fernández-Busquets, director de la unitat mixta de Nanomalària de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”.

La combinació de dos fàrmacs que difereixen en el seu mecanisme d’acció és la base de les teràpies més reeixides avui dia per tractar la malària. Tot i això, la diferència en propietats fisicoquímiques dels fàrmacs (solubilitat, vida mitjana, etc.) afecta moltes vegades a l’eficàcia del tractament.

Dissenyat un nanodron capaç de detectar gasos tòxics en situacions d’emergència

Investigadors del grup de recerca Processament de senyals i informació per a sistemes de sensors a l’IBEC, dirigit per Santiago Marco, dissenyen un nanodron que podria identificar gasos tòxics en edificis ensorrats per l’efecte de terratrèmols o d’explosions. El nou aparell, que pesa 35 grams, també podria ser útil per detectar la presència de víctimes en espais tancats i de difícil accés.

Detectar gasos perillosos en edificis esfondrats per terratrèmols o explosions i, fins i tot, identificar la presència de possibles víctimes en llocs difícilment accessibles són alguns escenaris d’acció de l’smelling nanoaerial vehicle (SNAV), un nanodron que han dissenyat i desenvolupat els investigadors Santiago Marco i Javier Burgués, de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Un equip de recerca desenvolupa una minifàbrica de teixit cardíac humà

Un sistema desenvolupat per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]) és capaç de produir al laboratori teixits que simulen el comportament del cor humà. Els teixits produïts per aquest sistema de bioenginyeria podrien servir per a preavaluar la toxicitat de medicaments en el cor sense necessitat d’utilitzar models animals.

Les malalties cardiovasculars suposen actualment una de les primeres causes de mort a escala mundial. No obstant això, els factors que motiven o accentuen aquestes malalties del cor s’amaguen, a vegades, darrere d’elements no coneguts. Entre altres causes, els medicaments que són útils per a curar o pal·liar determinades malalties poden, al mateix temps, presentar efectes secundaris sobre altres òrgans com el cor, el que els experts coneixen com a cardiotoxicitat.

Una nova tecnologia de cultiu per a assajos funcionals intestinals

Durant l’última dècada, els organoides intestinals s’han convertit en una eina crucial per estudiar la biologia intestinal in vitro. No obstant això, la seva geometria en forma d’esfera limita l’accés de llum de l’organoide, el que dificulta el seu ús en molts experiments funcionals en els quals es requereix accés independent als diferents costats de l’epiteli.

Descobert un mecanisme que podria millorar les lesions medul·lars

Un estudio liderat per investigadors de l’IBEC i l’Imperial College de Londres identifica un mecanisme que regula la capacitat regenerativa en lesions del sistema nerviós central. Els experts proven també, per primera vegada, com la inhibició genètica o farmacològica de la nova diana terapèutica podria superar la insuficiència regenerativa després d’una lesió medul·lar

¿Em recuperaré d’aquesta lesió? Respondre a la pregunta que molts pacients es fan després de patir una caiguda, xoc o qualsevol mena d’accident o malaltia, encara és un repte per a la medicina. I és que els mecanismes moleculars que discriminen entre l’èxit o el fracàs regeneratiu segueixen sent un misteri per a la ciència. Tot i que les lesions en el sistema nerviós perifèric poden ser parcialment reversibles, les lesions del sistema nerviós central no poden regenerar-se de la mateixa manera. Aquesta manca de capacitat regenerativa és el principal responsable dels dèficits funcionals després, per exemple, d’una la lesió medul·lar.

Descoberts els factors determinants per a la propulsió de microrobots

Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) obre la porta a la mobilitat de nous objectes microscòpics utilitzant tota una llibreria d’enzims. Segons els experts, aquests microrobots es podran utilitzar en un futur pròxim amb aplicacions mediambientals i biomèdiques.

Ingerir una pastilla per a curar una greu malaltia, o afegir un polsim de pols sintètic per a potabilitzar l’aigua, semblaven conceptes de ciència-ficció fins fa tan sols unes generacions. No obstant això, l’aparició de noves disciplines com la bioenginyeria, està elevant el nivell de sofisticació i especialització de nous materials fins a límits insospitats.