DONATE

Els nanovectors podrien millorar l’administració combinada de fàrmacs contra la malària

Nanovector_IBEC

Nanovector_IBECSegons indica l’estudi, l’estratègia té, a més, l’avantatge de reconèixer al gametocist, la fase transmissible del paràsit. Encapsular dos fàrmacs amb propietats diferents en nanovesícules envoltades per anticossos millora notablement la seva especificitat i eficàcia, segons un estudi liderat per Xavier Fernández-Busquets, director de la unitat mixta de Nanomalària de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”.

La combinació de dos fàrmacs que difereixen en el seu mecanisme d’acció és la base de les teràpies més reeixides avui dia per tractar la malària. Tot i això, la diferència en propietats fisicoquímiques dels fàrmacs (solubilitat, vida mitjana, etc.) afecta moltes vegades a l’eficàcia del tractament.

Dissenyat un nanodron capaç de detectar gasos tòxics en situacions d’emergència

Investigadors del grup de recerca Processament de senyals i informació per a sistemes de sensors a l’IBEC, dirigit per Santiago Marco, dissenyen un nanodron que podria identificar gasos tòxics en edificis ensorrats per l’efecte de terratrèmols o d’explosions. El nou aparell, que pesa 35 grams, també podria ser útil per detectar la presència de víctimes en espais tancats i de difícil accés.

Detectar gasos perillosos en edificis esfondrats per terratrèmols o explosions i, fins i tot, identificar la presència de possibles víctimes en llocs difícilment accessibles són alguns escenaris d’acció de l’smelling nanoaerial vehicle (SNAV), un nanodron que han dissenyat i desenvolupat els investigadors Santiago Marco i Javier Burgués, de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Un equip de recerca desenvolupa una minifàbrica de teixit cardíac humà

Un sistema desenvolupat per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[B]) és capaç de produir al laboratori teixits que simulen el comportament del cor humà. Els teixits produïts per aquest sistema de bioenginyeria podrien servir per a preavaluar la toxicitat de medicaments en el cor sense necessitat d’utilitzar models animals.

Les malalties cardiovasculars suposen actualment una de les primeres causes de mort a escala mundial. No obstant això, els factors que motiven o accentuen aquestes malalties del cor s’amaguen, a vegades, darrere d’elements no coneguts. Entre altres causes, els medicaments que són útils per a curar o pal·liar determinades malalties poden, al mateix temps, presentar efectes secundaris sobre altres òrgans com el cor, el que els experts coneixen com a cardiotoxicitat.

Una nova tecnologia de cultiu per a assajos funcionals intestinals

Durant l’última dècada, els organoides intestinals s’han convertit en una eina crucial per estudiar la biologia intestinal in vitro. No obstant això, la seva geometria en forma d’esfera limita l’accés de llum de l’organoide, el que dificulta el seu ús en molts experiments funcionals en els quals es requereix accés independent als diferents costats de l’epiteli.

Descobert un mecanisme que podria millorar les lesions medul·lars

Un estudio liderat per investigadors de l’IBEC i l’Imperial College de Londres identifica un mecanisme que regula la capacitat regenerativa en lesions del sistema nerviós central. Els experts proven també, per primera vegada, com la inhibició genètica o farmacològica de la nova diana terapèutica podria superar la insuficiència regenerativa després d’una lesió medul·lar

¿Em recuperaré d’aquesta lesió? Respondre a la pregunta que molts pacients es fan després de patir una caiguda, xoc o qualsevol mena d’accident o malaltia, encara és un repte per a la medicina. I és que els mecanismes moleculars que discriminen entre l’èxit o el fracàs regeneratiu segueixen sent un misteri per a la ciència. Tot i que les lesions en el sistema nerviós perifèric poden ser parcialment reversibles, les lesions del sistema nerviós central no poden regenerar-se de la mateixa manera. Aquesta manca de capacitat regenerativa és el principal responsable dels dèficits funcionals després, per exemple, d’una la lesió medul·lar.

Descoberts els factors determinants per a la propulsió de microrobots

Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) obre la porta a la mobilitat de nous objectes microscòpics utilitzant tota una llibreria d’enzims. Segons els experts, aquests microrobots es podran utilitzar en un futur pròxim amb aplicacions mediambientals i biomèdiques.

Ingerir una pastilla per a curar una greu malaltia, o afegir un polsim de pols sintètic per a potabilitzar l’aigua, semblaven conceptes de ciència-ficció fins fa tan sols unes generacions. No obstant això, l’aparició de noves disciplines com la bioenginyeria, està elevant el nivell de sofisticació i especialització de nous materials fins a límits insospitats.

Més a prop de l’atles funcional del cervell

Científics de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya desenvolupen una tècnica que permet saber quina és la funció específica d’un receptor neuronal segons la seva localització en el cervell. L’estudi, publicat a PNAS, es basa en l’activació de fàrmacs fotocommutables amb una precisió micromètrica i ofereix noves oportunitats en neurobiologia.

Esquizofrènia, depressió, miastènia… Un gran nombre de malalties neurològiques s’originen en el mal funcionament d’un receptor neuronal. Aquestes proteïnes, també conegudes com a neuroreceptors, són les encarregades de detectar els neurotransmissors, substàncies químiques que permeten la comunicació entre neurones.

Les cèl·lules amb dos nuclis podrien ser clau en la regeneració del cor

Un equip d’investigadors de l’IBEC liderat per Xavier Trepat, en col·laboració amb el CMR[B], ha descobert un mecanisme que genera cèl·lules de dos nuclis. Aquest mecanisme s’ha identificat durant la regeneració del cor del peix zebra, i podria estar associat a l’extraordinari poder regeneratiu d’aquest animal.

Després d’una lesió aguda, com un infart de miocardi, el cor humà és incapaç de regenerar-se. Les cèl·lules cardíaques adultes no poden créixer i dividir-se per substituir les danyades, i la lesió esdevé irreversible. Però això no passa en tots els animals. Un peix d’aigua dolça originari del Sud-est d’Àsia, conegut com a peix zebra, pot regenerar per complet el seu cor fins i tot després de l’amputació del 20% del seu ventricle.

L’hipocamp orquestra el procés cerebral que ens permet evocar un record

Per primera vegada, investigadors de l’IBEC registren en humans i de manera simultània l’activitat cerebral de dues àrees clau vinculades a la memòria: l’hipocamp i el neocòrtex

L’estudi ha estat possible gràcies a la participació voluntària de persones amb epilèpsia que, a causa de la seva malaltia, porten elèctrodes intracranials implantats. Fent ús de la realitat virtual, els participants van portar a terme tasques de memòria espacial.
El gust del berenar en sortir de l’escola, el primer petó, aquella festa fins la matinada. Els records són la nostra manera de viatjar al passat i, malgrat que pot semblar fàcil rememorar una situació, el procés cerebral que es produeix és complex i segueix sent, en bona part, un misteri.

Researchers from the IBEC develop a Virtual Reality system to treat speech disorders

Researchers from the IBEC have developed a virtual reality-based system for rehabilitating patients with Broca’s aphasia. RGSa has been proven to improve communicative frequency and effectiveness in daily life, as well as sustaining improvements in testing after an 8-week period.

Rehabilitation to recover speech after brain damage is efficient, provided that it is carried out intensively, and can be included in relevant behavioural tasks. However, limited resources in healthcare systems cannot always provide said treatment in sufficient doses. Achieving a cost-effective, evidence-based rehabilitation method is one of the objectives targeted by the SPECS research group.